DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TIRAT adj. i subst.
I. adj. (f. -ADA)
|| 1. ant. Estirat, tens. Or tirat: or molt estirat, reduït a fils molt prims. Brocat carmesí de fils d'or tirat, Tirant, c. 44. Un tronsado... ab les vetes de or tirat, doc. a. 1546 (Alós Inv. 64).a) fig. Tibat, enterc. Ab cor tirat vaig fahent mon damnatge, Ausiàs March cxvi. Mas cor tirat, buyt de saber, | tostemps és solt de franch voler, Ausiàs March cxxviii.
|| 2. Desembainat, tret de l'estoig. Viu... a Pere Amanay ab una spasa tirada, doc. a. 1613 (Alm. Bal. 1885, p. 139).
|| 3. Prolongat sense interrupció. Un intermedi de la llarga y tirada conversa, Genís Narr. 59. A pas tirat, o Passa tirada: amb pas ràpid i sense aturar-se. A jornades tirades: (ant.) caminant contínuament, sense aturar-se cap dia. Lo rey Scariano... caminaua jornades tirades, Tirant, c. 441. Leuà's a mija nit e continuà son camí a jornades tirades, Curial, ii, 84.
|| 4. Llançat. No tengueu un lloch ahont pugau passar sa vetlada... y hajau d'anar tirats per aquí, Roq. 50. Esser un tirat: haver estat desheretat o engegat de casa seva (Palma). Preu tirat: preu excessivament baix. Anar tirada, una cosa: anar a un preu tirat.
II. m.
|| 1. Tret, projectil llançat; cast. tiro. No's fonch llunyat de l'aygua un tirat de ballesta, doc. a. 1558 (Aguiló Dicc.). Estava aclatat... a un tirat de fona del molí, Vayreda Puny. 96.
|| 2. Distància (Empordà); cast. trecho. «D'aquí a La Bisbal hi ha un bon tirat».
|| 3. D'un tirat: d'una tirada, seguit, sense interrupció; cast. de un tirón.
|| 4. Tendència, inclinació a certa cosa; cast. querencia, tirada. «Aquest noi té tirat a l'església; potser es farà capellà».
|| 5. Disposició de les línies que determinen la configuració general d'una persona o d'una cosa i que li donen una semblança amb tal o tal altra persona o cosa; cast. aire, rasgos, pinta, parecido. Una jove alta, elagant... ab tirats de reyna, Vilanova Obres, viii, 227. Les celles espesses i negres, ben destriades sobre el tirat del nas, Plana Sta. Mar. 29. La gent recordava els tirats desimbolts d'en Vessana, Caselles Mult.20. Llargues arrugues que imitaven el tirat de les arestes d'una espiga, Ruyra Pinya, ii, 58. Devalla Endimió, el del tirat olímpich, Víct. Cat., Cayres 288.
    Etim.: del part. pass. de tirar.