TIROTEJAR v. tr. Atacar a tirs d'arma de foc escadussers, sense arribar a constituir una vertadera batalla; cast. tirotear. Fon.: tiɾutəʒá (or.); tiɾoteʒá (occ.); tiɾoteʧáɾ (val.); tiɾotəʤá (mall.).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.