Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  titina
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TITINA f.
Ocell del gènere Motacilla; la titina ordinària és la Motacilla alba (cast. aguzanieves), i la titina groga és la Motacilla flava i la M. boarula (cast. aguzanieves amarilla). Es diu titina a Mallorca, Ciutadella i Eivissa, i tetina a les poblacions alacantines influïdes per la immigració mallorquina del segle XVII, com són Patró, la Vall de Gallinera, Sanet, etc. Volatetja la titina caçant insectes, Salvà Poes. 77.
    Loc.
—a) Lleuger com una titina, o Més lleuger que una titina: es diu d'un animal o persona que va amb molta lleugeresa.—b) Menjar com una titina: menjar molt poc.
    Fon.:
titínə (mall., men., eiv.); tetína (Sanet, Patró, Vall de Gallinera).
    Intens.:
—a) Augm.: titinassa, titinarra.—b) Dim.: titineta, titinetxa, titinel·la, titineua, titiniua, titinoia, titinenga, titinona, titinó.—c) Pejor.: titinota, titinot.
    Sinòn.:
cuereta, cueta, aigüerola, pastorella, pastorell, piula, piuleta, xorovit, titeta i altres de menys usats, de tots els quals tracta Sanchis Guarner en Est. Rom. v, 141-159.
    Etim.:
onomatopeia del caminar lleuger i elegant d'aquests ocells.