DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TITULAR adj. i subst.: cast. titular.
|| 1. Que posseeix un títol. Estatuhir y ordenar que los titulars cavallers o altres semblants persones..., Const. Cat. 463. Aquest Sant és també titular de Torrefeta, Serra Calend. folkl. 167.
|| 2. Pertanyent al títol. Lletra titular: lletra grossa, pròpia per a esser impresa en el títol d'una obra, en un cartell, etc. Una nova sèrie de tipos gòtichs... ab les seues corresponents inicials y titulars monacals, Obrador Arq. lit. 104.
|| 3. f. Rectoria, farmàcia, etc., regida per un funcionari titular. La mare de Ramon havia estat la primera a induir-lo a la idea d'aconseguir aquella titular, Adlert Salze 9.
    Fon.: tituɫáɾ (Barc., Val.); tituɫá (Palma).

2. TITULAR v. tr.
Posar títol; proveir de títol; cast. titular. Un llibret d'epigrames que ha publioat titulant-lo «La Boyra», Roq. 7. a) Cercar el nombre de diners representatiu del gruix de la seda, en la indústria tèxtil.
    Fon.: tituɫá (Barc., Palma); tituɫáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí titŭlāre, mat. sign.