DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TOC m.
Acció i efecte de tocar; cast. toque.
|| 1. Acció i efecte de tocar una cosa amb una altra. Perdran de les mans los tochs gloriosos, Passi cobles 79. No desig toch de algun' altra dona, Ausiàs March cxvi. Especialment: a) Tacte; manera com un cos, en tocar-lo, afecta el sentit del tacte. L'ignorant veu que lo malalt no crema, | e jutja'l sà, puys que mostra bon toch, Ausiàs March iii. L'ull e lo toch d'abans foren concordes, Ausiàs March cxix. Johan pren la vista hi vós lo dolç toch, Proc. Olives 519. Las delectacions sensiblas maiors són las del toc, Egidi Romà, i, 1a, 6.—b) Acte de ferir-se dues boles, en el joc de boles. Toc i pam: jugada en què un jugador fér amb la seva bolla la d'un altre i a més les dues boles queden a una distància no superior a un pam, cosa que afegeix mèrit a la jugada.—c) Assaig de metalls preciosos. Pedra de toc: la basanita, que serveix per a fer els tocs o assaigs de metalls preciosos. Mas pus los tochs de metalls | fer sabets prou destrament, Jordi de Sant Jordi xv. Pux pasa-li lo toch per l'ull e serà guarit, Micer Johan 416. La caxa dels marchs y tochs d'or, Rúbr. Bruniquer, v, 220.—d) fig. Tacte, traça, habilitat. La Teresa és molt neta i té molt de toc per a la cuina, Pla Carrer 74.
|| 2. a) Punt provisional que es fa amb una pedra o amb una palada de morter, a diversos indrets d'una superfície, per assenyalar un nivell o una recta en haver d'empedregar o enrajolar, en fer una paret o marge, etc.—b) Pedra o tros de fusta on fan fort per a alçar una cosa feixuga amb perpal o altra palanca (mall.). Toc dolç: el que afavoreix molt la potència, de manera que amb poc esforç s'obté un gran resultat. Toc agre: el que, per estar lluny del punt de resistència o per estar mal disposat, no afavoreix l'acció de la palanca i requereix un gran esforç per a moure l'objecte.—c) fig. Punt de mira, aspecte sota el qual es pot considerar una cosa. Sa corrent del dia té dos tochs, Ignor. 79.
|| 3. Moment oportú; oportunitat. «No hi ha toc per això que voleu» (Lluçanès, Mall.). Trobar bon toc: trobar bon moment, bona oportunitat per a una cosa. Trobar mal toc: escaure's en un mal moment (Urgell, Segarra). Arribar de bon toc o de mal toc: arribar a un moment oportú o inoportú. Haver-hi bon toc: estar la terra en bon estat d'humitat per al conreu; haver-hi bona saó (Mall.). Estar de mal toc: estar de mal humor (Calasseit). Caure de toc: caure en gràcia, fer riure de gust (Mall., Men.).
|| 4. Cop; acció brusca d'un cos contra un altre, sobretot en caiguda o agressió; cast. golpe. Se pega toch en es front, Ignor. 14. D'una mà passava a s'altra; d'un puny estret, a un altre clos; d'un toch acertat, a una bleda que treya fum, Roq. 14. Caçar a toc: caçar els ocells quan jeuen en un arbre, amb uns filats (Mall.).
|| 5. Cop de pinzell, de burí, etc., que es dóna a una obra d'art o considerada com a tal, per millorar-la o completar-la. Tenyint-lo de tochs fosforescents, Oller Fig. pais. 69. En els darrers tocs de la vestimenta es posà a fer els seus pensaments, Lleonart Cov. 9. Toc de llum: cop de color més clar aplicat a una pintura. Toc d'ombra: cop de color més fosc.
|| 6. Acció de tocar o fer sonar certs instruments (sobretot campanes, trompetes, tambors) com a senyal d'alguna cosa. Al primer toch de la nostra trompeta tothom se curàs de regonèxer totes les bèsties, Pere IV, Cròn. 372. Sien tenguts de ajustar-se en lo primer toch de les vespres, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 164). Com lo trompeta féu altre toch los cauallers mouen per ferir, Curial, i, 21. Avui desvetllador un toc de salva ressona dins la nau, Verdaguer Idilis. Aguardant de la trompeta del Judici el suprem toch, Llorente Versos 157. Aquell toc ensopit de la campana | no li venia pas gaire de gust, Sagarra Caçador 149. Toc de missa: el toc de campana amb què s'anuncia que s'ha de dir una missa. Toc de mort (o de morts): el campaneig que anuncia la mort o el funeral d'algú. Toc d'avemaria: els sons amb què les campanes indiquen que és l'hora de saludar la Verge Maria amb l'àngelus. Toc de fi: el primer toc de campana que es fa per un mort tot seguit que acaba de finar. Toc de l'aparell (Cat.) o toc de replec (Men.): el toc de morts que es fa mitja hora abans d'anar a cercar el còs el dia de l'enterrament, i que dóna temps perquè els que hi han d'assistir deixin la feina i es vesteixin. Toc d'atenció: so de trompeta amb què la tropa o la policia avisa la gent que es retiri perquè, si no, la força pública l'atacarà per imposar l'ordre.
|| 7. Robatori (en l'argot dels malfactors). Hauran fet algun toc bo i s'estaran divertint amb altres dones, Vallmitjana «La Xava» 332 (ap. BDC, vii, 63).
    Loc.—a) Fer el toc: beure una copa (Empordà, Garrotxa).—b) Pegar-se tocs pel cap: penedir-se molt amargament d'una cosa; desesperar-se davant un fet inevitable.—c) Pegar-se un toc a la barra: haver de renunciar o desistir d'una cosa (mall.).
    Fon.: tɔ́k (or., occ.); tɔ̞́k (val., bal.); tɔ̞́с (Palma, Manacor, Felanitx, Pollença).
    Intens.: toquet, toqueu, tocot.
    Etim.: derivat postverbal de tocar.

TOÇ m.:
V. tos.