DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TOCAT, -ADA adj.
|| 1. Que malalteja d'alguna part del cos; que comença a sentir els efectes d'una malura; cast. tocado. «L'oncle està tocat dels pits». «Aquestes peres estan tocades»: comencen a corcar-se. La bona obra és lauors enverinada per la serp quant és tochada de alguna mala cobejança, Genebreda Cons. 169. Ne tu pories mantenir que'ls hòmens no sien... molt pus tocats d'açò que a aquelles has imposat, Metge Somni iv. Aquestes set malalties cruels de què yo so stada tocada, Villena Vita Chr., c. 221. Tocats de malaltia pels homes ignorada, Riber Sol ixent 17. Patent tocada: la patent donada pel cònsol d'una nació, en què es diu que en paratges veïns del punt a on es dóna la patent hi ha contagi o epidèmia (segons doc. a. 1785 ap. Aguiló Dicc.). Vi tocat: el vi que té una punta d'agre. Especialment: a) Ferit de gota, de paràlisi (Mall.).—b) Desequilibrat mentalment; que pateix de cert grau de bogeria. Té l'aire de més tocat que jo mateix, Carner Cofat 225. En aquest sentit, l'adjectiu tocat pot anar acompanyat de complements explicatius, alguns d'ells irònics, com ara aquests: tocat del cap, tocat de l'ala, tocat del bolet, tocat del fred, tocat del poncem, tocat de la caixa de Sant Pere.
|| 2. Que participa d'una qualitat. Un jove tocat de bon gust, Roq. 52. Aqueixs devots, tan gelosos y tan tocats d'ortodòxia, Obrador Arq. lit. 64. Una boira blavenca lleugerament tocada de malva, Pla Coses 29.
|| 3. Tocat i posat: remirat, que va amb molt de compte, que es mira molt en la manera d'obrar; cast. remirado. Tocat o posat: Cautus, prudens, justus, aequus, Torra Dicc. Ses polles de carn y os..., molt compostes, molt tocades y posades, Ignor. 40.
    Fon.: tukát (or., men., eiv.); tokát (occ., val., mall.); toсát (Palma, Manacor, Pollença).
    Intens.: tocadet, -eta; tocadot, -ota.