DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TOCOM m.
Lloc, indret (segons Fabra Dicc. Gen.). Aquest mot hauria d'esborrar-se del diccionari normatiu, perquè en realitat no existeix. Vogel Dicc. va ser el primer que li atribuí el significat de ‘lloc’ («Ort, Punkt»). Labèrnia-S. Dicc., en canvi, posà tocom com a pronom indefinit amb el significat de «algo, quelcom» (encara més absurd que l'altre). El mot tocom fou inventat inconscientment per un o alguns escriptors (Guerau de Liost, Carner, Ruyra), que sentiren dir a la gent del nord de Catalunya frases com «anar ontocom», «venir d'ontocom», i les interpretaren com si fossin «anar a un tocom» o «venir d'un tocom» (puix que l'adverbi ontocom es pronuncia untukóm, amb una síl·laba inicial un- que es pot confondre amb l'article indefinit). Vegeu-ne alguns exemples literaris: Y sobrix l'orenga, | baladrera com | una mallerenga, | per quiscun tocom, Liost Munt. 85; Aquest foll daler de viure, | ahont és? en qual tocom?, Carner Verger 48; Els tocoms on en Quimet realitzava les seves campanyes, Bertrana Herois 19; Un trist pescador lacustre... d'aquells tocoms laberíntics, Bertrana Herois 43; Me vaig topar amb un tocom inesperat, Ruyra Parada 19; Arrapant-me d'esma ací, allà, en tots els tocoms que assolia, Ruyra Pinya, ii, 110. Per aquestes dues frases de Ruyra es veu que aquest autor no atribuïa a tocom pròpiament el significat de ‘lloc’, sinó de ‘objecte ressortint, obstacle’.