Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tofa
veure  2. tofa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TOFA f.
|| 1. Bolic, aplec de coses filamentoses, cabells, encenalls, fullaca, etc. (or., eiv.); cast. mata, manojo, copo. Tenia una tofa de cabells negres, Genís Quadros 17. Arrabassats com tofes de llana els van damunt, Atlàntida vi. Sobre una gran tofa de fullaraca arremolinada pel vent, Vayreda Puny. 98.
|| 2. Petita massa esponjosa de neu tal com cau del cel (or., eiv.); cast. copo.
    Var. form.:
tefa i tefla (mall., aplicat al bolic de neu o de matèria filamentosa: Na Rafela, de ses tefes de lli que na Maria tirava, s'ha feta una saya nova, Roq. 28).
    Loc.

Blanc com la tofa (o la tefa o tefla) de la neu: es diu d'una cosa molt blanca. D'aquells colls emmidonats y blanchs com la tefa de la neu, Maura Aygof. 95. Estovalles blanques com la tefla de la neu, Riber Miny. 153.
    Fon.:
tɔ́fə (or.); tófə (eiv.); tə́fə, tə́flə (mall.).

2. TOFA f.
Tòfona (Ross.).