Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  toix
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TOIX
I. adj. (f. TOIXA)
|| 1. Esmussat, mancat de tall, d'agudesa (Ripollès, Garrotxa, Empordà); cast. romo. El curandero demana unes estenalles toixes, o sia que no tallin, Scriptorium desembre 1925.
|| 2. Grosser, curt d'enteniment (mall.); cast. tocho, tosco, rudo. L'esguard toix de l'home penetrà dins la mirada insondable d'ella, S. Galmés (Jocs Fl. 1923, p. 113).
II. m.
|| 1. Capa de brutedat (Castalla, Mall.); cast. barro, mugre. Es diu especialment de la capa de fang o terra que esmussa la rella.
|| 2. Rebaix de les llapasses de la porta, fet a l'indret dels galfons perquè la porta no rasqui la paret en obrir-se o tancar-se (Aitona, ap. BDC, xx, 137).
|| 3. Grosseria mental, estupidesa (Mall.); cast. rudeza, tosquedad. «N'hi ha que són prims de paladar i gruixats de toix». Déu vos conservi es tox, Ignor. 3.
Toix, topon. a) Lo Toix: llogaret de Montagut (Garrotxa).—b) Cap Toix o Morro Toix: cap situat entre Calp i Altea (comarca de la Marina).
    Fon.:
tóʃ (or., mall.); tóјʃ (val.).
    Etim.:
del llatí vg. *tŭscĕu, derivat de tŭscus, que sembla que en llatí vulgar significava ‘baix, vil’, i d'aquest significat era fàcil passar al de ‘estúpid, mancat d'agudesa’ (cf. Corominas DECast, iv, s. v. tosco). El que és impossible fonèticament i semànticament és que toix vingui del llatí tŏxĭcum, ‘verí’ (com afirmava Griera en BDC, xi, 88).