DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TOLERANT adj.
Que té tolerància; cast. tolerante. Les apostemes de la verga... són més tollerants [sic], Cauliach Coll., ii, 2a, 6. «De semblants sons, | crits, lamps e trons, | jo ja sabia | pluja n'hauria», | dix tolerant, Spill 8004. Es parlaria d'ell amb el somrís tolerant als llavis, Oller Febre, ii, 123. Es feia insuportable, car no era comprensiu ni tolerant, Puig Servitud 151.
    Fon.: tuɫəɾán (Barc.); toɫeɾánt (Val.); toɫəɾánt (Palma).
    Etim.: pres del llatí tolerante, mat. sign.