DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TOLERAR (i ant. tollerar). v. tr.: cast. tolerar.
|| 1. Suportar; resistir sense dany, sense retre's. Jou tot cortès | prou lauger pes | de tollerar, Spill 12701. La molta necessitat que suffiren e tolleren per fretura de moneda menuda, doc. a. 1482 (Botet Mon. iii, 484). Qui tolera lo fret, lo calor, la fam y la sed, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Permetre o suportar en els altres alguna cosa que no ens plau. Dich-te que açò no poria pacientment tollerar, Metge Somni iv. Si es que calla y tolera aquexes malcriadeses, Ignor. 10. Això ja és abús; això no s'hauria de tolerar, Puig Servitud 109.
|| 3. (dialectalment) Apaivagar, calmar algú que està irritat, que renya fort, o dos que es barallen, que disputen (Montblanc).
    Fon.: tuɫəɾá (Barc.); toɫeɾáɾ (Val.); toɫəɾá (Palma).
    Etim.: pres del llatí tolerare o tollerare, mat. sign.