Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tomar
veure  2. tomar
veure  3. tomar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TOMAR v. tr.
Fer caure per efecte d'un cop o de cops, d'una empenta, sacudida, etc. (Mall.); cast. tumbar, derribar. «Sa casa és massa vella i l'haurem de tomar». «No cualquis amb aquest cavall, que és molt esquiu i te tomarà». Tomar garroves, ametles, etc.: fer-les caure de l'arbre a cops de bastó o sacsejant la soca. Feren gran còpia de llamps y trons... tomà tota la olive del Teix, doc. a. 1727 (Hist. Sóller, i, 152). Alsan quatre brancas a una bardissa, que el vent haurà tomadas, Fontanet Conró 6. D'una capella d'un convent que ha estona que el tomaren, Ignor. 2. Un missatge que no's movia mai del meu costat per por de que la somera no'm tomàs, Rosselló Many. 201. a) fig. Si hu fósseu, hauríeu tomada sa Monarquia, Aurora 257.
    Fon.:
tomá (mall.).
    Etim.:
V. tombar.

2. TOMAR v. tr.
|| 1. Rebre una cosa que es mou en direcció al subjecte i agafar la impedint que caigui en terra, que vagi més enllà, etc. (or.); cast. aparar, aguantar, coger. «Si no em tomes la roseta, | xamosa, no et diré res; | tenint roses a les galtes, | la del pit li escau més» (cançó pop. del Penedès). La Joanoya... prengué ayre per a llensar-se en el tou del boll arreconat. En Sento..., de por que's malmetés al caure, corregué a tomar-la entre sos brassos fornits, J. M.a Folch i Torres (Jocs Fl. 1904, p. 136). La mocadera porta el perol de tomar la sang, Scriptorium febrer 1925. Hi havia acudit tot el poble... tomant el ruixat, Ruyra Pinya, ii, 99. Jeien tomant la fruita que els llançava l'estiu, Bartra Evang. 73.
|| 2. refl. (i ant. intr.) Ensaltar-se, quedar aturat quelcom que queia, per haver topat amb un obstacle que no ho deixa arribar a terra (Penedès); cast. encolarse. Caygueren prop de hun pou infernal, penetrant fins a l'abís en lo qual tomà Judes Scarioth y trabucà axí de tot son pes que jamay se'n levà, Malla Pecador Remut 26 vo (ap. Aguiló Dicc.). Al salamó li tiraren un martell de ferro y no's trencà sinó un candalero, y lo martell s'hi tomà, Cròn. Guerra Indep. al Penedès.
|| 3. refl. Topar-se, trobar-se amb algú o amb quelcom que ve en sentit contrari o que impedeix el pas (pir-or.); cast. toparse. Y are nos tomem contre d'un rocam que nos tapa el pas, Rev. Cat. vi, 87. Un amich meu... per ventura se va tomar | ab aquells que estaven de s'alegrar, Alm. Ross. Cat. 1923, p. 25.
    Fon.:
tumá (Rosselló, Ripollès, Cardona, Vallès, Barc., Penedès).
    Etim.:
deformació de l'antic verb pomar, mat. sign. ||1, produïda probablement per influència del cast. tomar ‘prendre’. Del verb pomar existeix actualment la variant empomar o emplomar, però la forma pomar existia en l'edat mitjana i està documentada en aquest text: Lo cà llevà's en alt e pomà la gallina, Eximenis Terç, c. 936 (en el volum 6 de la col·lecció «Els Nostres Clàssics»).

3. TOMAR v.
que apareix en la transcripció, feta per P. Studer (Rom. xlvii, 103), d'un text català del segle XV que és traducció d'un oracioner hebreu: Mon Déu, la ànima que donares en mi neta, tu la criares..., tu la guardares entre mi; y tu aparellat per prendre-la per mi, y per tomar-la en mi... Beneyt tu, A[donai], lo tomant ànimas a cossos morts, Com que aquest tomar tradueix un verb hebreu que significa ‘retornar’, és probable que sigui una falsa còpia de tornar. El mateix Studer (ibid. 104) ja deia que el significat de «rendre, redonner» no anava bé per a tomar i sospitava que el traductor del text hebreu no havia entès l'original.