DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TONDRE v. tr.
|| 1. Tallar arran el pèl o la llana; cast. trasquilar, pelar. E fiu-ma tondre lo cap, Graal 168. Féu mostrar ses filles que li sabessen tondre los cabells e afeytar la barba, Scachs 63. Naxen cabells de sotz les pastanyes... sia tos o taylat lo pàlpet, Alcoatí 52 v.oEs fret ha estat causa de que s'han tosos pochs clotells, Ignor. 28.
|| 2. Tallar arran la llana a les ovelles per aprofitar-la en la indústria tèxtil; cast. esquilar. Que hom no gaus trer del Rosseyló... bestiar per tondre, doc. segle XIII (ap. Alart 163, Aguiló Dicc.). Dues tasores de tondre bestiar, doc. a. 1413 (Aguiló Dicc.). Les ovelles foren toses, Alcover Poem. Bíbl. 16.
|| 3. Llevar el pèl a la roba de llana; cast. tundir.
|| 4. Anar a tondre: anar a tallar amb estisores algunes espigues d'ordi per fer pa, quan tot just començava a madurar, en anys d'escassesa en què s'havien acabat les provisions de blat abans de la collita (Mall., ap. Rokseth Cult. cér. 97).
    Cult. pop.—L'operació de tondre (la tosa) de les ovelles es fa al principi de l'estiu. L'eina per a tondre-les són les estisores de tondre, que són unes estisores molt arcaiques, d'una sola peça, que manegen els tonedors, homes especialitzats en aquesta feina. Hi ha diverses maneres de tondre, que a Mallorca tenen aquests diferents noms: Tondre de fílera, que es fa tallant la llana seguit seguit, com si es llaurés, fent ratlla o filera; tondre de gra d'ordi, que consisteix a tallar la llana de manera que el tallat romangui fent una multitud de regruixos rombals; tondre de miralló, en què es talla de manera que el tallat formi regruixos quadrats. La tosa es fa cantant cançons especials, de lletra i ritme adequats a la feina a què s'apliquen. Heus aquí la lletra de dues cançons mallorquines de ton dre: «Val més tondre una setmana | que segar un pensament. | ¿No trobau que és diferent | tocar cards o tocar llana?»; «Tonedors, toneu ran ran, | que es paraire no se queix, | perque diu que estima més | sa de més prop de sa carn». Del Ripollès tenim aquesta cançó: «Cançó nova i divertida | que n'és cosa d'alegrar, | de vuit dones presumides | que se'n varen fer xollar» (ap. Catllar, n.olxxii).
    Loc.—a) Haver-hi que tondre: haver-hi feina o negoci a fer (Mall.).—b) Tondre sense estisores: enganyar algú o produir-li voluntàriament un perjudici (Mall.).—c) Anar a tondre i venir tos: resultar enganyat o perjudicat aquell qui intentava enganyar o perjudicar un altre.
    Refr.—a) «El bon pastor, sense escorxar ton» (Mall.); «El bon pastor, ton les ovelles i no les escorxa» (or., occ.): significa que l'home entès fa les coses del seu ram així com cal, i l'inexpert les fa malbé.—b) «Qui no ho vol pelut, que s'ho tongui»: es diu per manifestar indiferència envers el que els altres poden censurar.
    Fon.: tóndɾə (or., bal.); tóndɾe (occ., val.); tónrə (Puigcerdà, Ripoll, Olot, Bagà, Pobla de L.).
    Conjug.: segons el model fondre, però el participi passat té una forma única: tos, tosa.
    Etim.: del llatí tōndĕre, mat. sign.