Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tongada
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TONGADA f.
|| 1. Conjunt de matèria o d'objectes disposat horitzontalment damunt una superfície o damunt un altre conjunt de coses anàlogues (val., bal.); cast. capa, tongada. «Posaràs dins la canastra una tongada de figues i una de raïm». «Les arengades estan posades a tongades dins el cubell». Figues de pala... es poses a tongaes en una rustidora, Cañís 67.
|| 2. Conjunt de budells del porc que es buiden i renten per a fer-ne les botifarres (Empordà); cast. tripas.
|| 3. Ració, porció d'aliment que es repeteix a diverses hores (Pallars). Als animals de casa els donen, a punta de dia, una tongada de mesclat, Violant Tragí 68.
|| 4. Escamot, porció d'un ramat; cast. hato. Era gabaig, menava una tongada de porchs, Bosch Rec. 69.
|| 5. Tros de terra que han de llaurar, sembrar o d'altra manera treballar (Mancor).
|| 6. Sèrie de fets anàlegs que ocorren durant un cert temps; el temps en què ocorren successivament fets d'una mateixa espècie; cast. tanda. «Ara ens toca la tongada d'estar malalts». «Hem tingut una tongada de pluges que no s'acabava mai». «Un jornal de terra pot llaurar-se en dues tongades, una dematí i l'altra a la tarda». Va ésser una tongada de treball desesperat i joiós, Caselles Mult.42. Ha vingut una mala tongada, Carner Bonh. 170. Deia la seva alegria senzilla per aquesta tongada de pesca, Espriu Anys 35.
|| 7. Temporada (Ripollès, Garrotxa, Empordà, Lluçanès). «Hem passat una tongada a Barcelona». Fa una tongada que està de més mala sahó!, Girbal Pere Llarch 135. L'Aigua és la resurrecció, a l'endemà de la tongada seca, Carner Cofat 47. A tongades: a temporades, amb intermitències. Vestit a tongadas ab deixas del company y el de la cúria, Pons Auca 33.
    Fon.:
tuŋgáðə (or., men., eiv.); toŋgáðɛ, toŋgáða (occ.); toŋgá (val.); toŋgáðə, toɲɟáðə (mall.).
    Intens.:
tongadeta, tongadota.
    Etim.:
del llatí tŭnĭcāta, ‘vestida de túnica’.