DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TOPAR v. tr. o intr.
|| 1. Donar cops amb el cap els animals banyuts; cast. topetar, topar. El cap baix, les banyes enlaire, topen els amples fronts volent-se aterrar, Massó Croq. 19.
|| 2. Venir a tocar més o menys violentament una cosa a una altra que se li interposa en el camí; cast. topar, chocar. El cotxer, distret, topà ab un cantó de paret, Penya Mos. iii, 108. Aquissada per l'angúnia, pertot topava, tot ho removia, Pons Com an. 20. Hauria topat esculls de què ara estich preservada, Costa Trad. 114. Quan la pedra topà en terra, Ruyra Parada 33. L'arma topa en les malles d'acer dels paladins, Carner Lluna 107. a) fig., aplicat a coses immaterials (dificultats, desavinences, enemistats, etc.). Hem topat amb un grave inconvenient, Ignor. 5.
|| 3. Trobar pel camí qualcú o quelcom que ve en direcció contrària o que s'interposa; cast. topar, encontrarse. Sí'ls guida | e fa lunyar si altra esquera hus topa, Febrer Inf. xii, 99. Dos barcas... toparen ab dos bergantins carregats de lenyam... y pelearen, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 75). Si no topam cap corsari, Penya Poes. 93. S'havien topat casualment, Pons Auca 128. No li poria alsar ets uis que es meus no's topassen amb sos seus, Alcover Cont. 19. Des que dos ulls com de serpent | per tot arreu sempre topava, Costa Trad. 125. Quan se toparen a l'arrel del mont, Alcover Poem. Bíbl. 56. Me vaig topar amb l'amo, Rosselló Many. 148. Se disposava a aclucar els ulls, quan se va topar am l'Andreuet que li encarava el fanal, Massó Croq. 75. Hauria volgut topar amb algun cerca-raons, Víct. Cat., Ombr. 65.
|| 4. Trobar impensadament o sense intentar-ho; cast. topar, encontrar. «M'he topat una pesseta en terra» (val.). Qui es topa sense sombrero, qui sense espadí al costat, Ros Rom. 109. També ane mi m'ha tocat la meva! El topar-me en aquest lloch ho diu bé prou, Pons Auca 273. a) intr. Arribar a un lloc com per casualitat o sense fer-ne comptes; cast. topar. [Colon] topa prop de Huelva en es monestir de la Rábida, Aurora 266.—b) Topar bé, o simplement Topar: tenir sort, encertar a trobar cosa bona o convenient. Ara arriben es cassadors i veurem què conten; veiam si han topat!, Alcover Cont. 427. Topar malament o Mal topar: tenir mala sort. Quin dia que has topat, tan bo!, Penya Poes. 112. «Na Maria ha ben topat en el casament: un marit ric i bon home».
|| 5. intr. Resultar bé, agradar, esser una bona sort, una cosa encertada (mall., eiv.); cast. venir bien, resultar. «Aquests ametlers enguany han topat»: han fet bon esplet. «Si topa, aniré a pescar»: si ve bé, si el temps és bo, aniré a pescar. «Sa caçada no ha topat»: no ha anat bé. Vaig a fer un soneto que, si topa, serà famós per tota Europa, Aguiló Poes. 182. Si un dia topa fer una cassada, Roq. 10. «Si em topa baixar a la vila, passaré a veure't». «S'arròs sec, saps que em topa!»: saps que m'agrada! (Mall.).
    Fon.: tupá (or., men., eiv.); topá (occ., mall.); topáɾ (val.).
    Var. form.: atopar (Caseponce Contes Vallesp. 5).
    Etim.: derivat d'un radical topp-, onomatopeia del cop que dóna un cos dur en trobar-se amb un altre.