Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  torcar
veure  torçar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TORCAR v. tr.
Netejar fregant amb drap, paper, etc., sobretot per llevar d'una superfície alguna matèria pastosa, enganxosa; cast. limpiar. Ab aquella herba qui l'avia guarit se torcà les anques, Llull Arbre Sc. ii, 347. No't vulles torquar la mà en vestidura de aquell a qui no dónes a vestir, Jahuda Dits, c. 54. Lauors torchà-li los ulls, Genebreda Cons. 26. Tres coses són de què nagun pot bé axir: mocar candela, jutjar dau e torcar cul d'infant poch, Libre de tres, n.o 25. Lançaren-li aygua-ros per la cara e torcaren-li la suor, Curial, ii, 20. Com havien menjat y begut, torcat es morros y espolsat ses miques, Ignor. 75.
    Loc.

Torcau-li ses baves!: es diu irònicament referint-se a una persona de qui s'acaba de fer una lloança exagerada (Mall.). Atlots, treys es mocadors y li torcareu sa bava, Ignor. 58.
    Fon.:
tuɾká (or., men., eiv.); toɾká (occ., mall.); toɾkáɾ (val.); toɾсá (Palma, Manacor); tulká (Alg.).
    Etim.:
d'un verb llatí vg. *torcare, ‘tòrcer’, derivat de torques, ‘collar, cosa retorçuda’.

TORÇAR v. tr.
Tòrcer (Ripoll, Vallès, Urgell, Barc., Camp de Tarr., Mall.); cast. torcer. Quant d'una gran rumor fom fort torçats, Febrer Inf. xiii, 111. El Ros... torçà camí d'una embiornada no massa segura, Víct. Cat., Ombr. 72. (El torçats del passatge medieval d'Andreu Febrer que hem citat, és probablement una errada de còpia per torbats; el text italià corresponent diu sorpresi).
    Fon.:
tuɾsá (or.); toɾsá (occ., mall.).
    Etim.:
de tòrcer, per canvi del tipus de conjugació. Com que les formes de present i de futur en català oriental sonen igual si vénen d'un verb en -er que si vénen d'un verb en -ar, les formes d'aquells temps del verb tòrcer han estat interpretades com si pertanyessin a un verb torçar, i així s'ha produït aquest canvi de flexió.