DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TORB m. ant.
|| 1. Confusió, torbació, desordre; cast. turbación. Que no matéssem los affers en brogit ne en torb, Pere IV, Cròn. 230. Per lo torp qu'és estat en la ciutat per lo avalot del Call, doc. a. 1391 (Ardits, i, 21). Qu'en semblant torb no fes alguna 'rrada, Cançon. Univ. 112.
|| 2. Destorb, retard; cast. estorbo, retraso. Entenem que'ns daria gran torb al fet de la entrada que entenem a fer contra'ls moros, doc. a. 1329 (Anuari IEC, ii, 313). Seguira-se'n gran torb a nostres affers, doc. a. 1393 (Est. Univ. xiv, 347). Som informats que per torp d'alguns pochs encare no s'és fet, doc. a. 1409 (arx. mun. d'Igualada).
    Etim.: derivat postverbal de torbar.

2. TORB m.
|| 1. Vent impetuós que alça i arremolina la neu (Pirineus); cast. ventisca, torbellino. Aspra costera devallen | portats en ales del torb, Llorente Versos 154. An el qui s'hi ha trobat am tempestats de torb o amb el vent xiulant en fosca nit, Massó Croq. 16.
|| 2. fig. Remolí. Els gresols fugien en un torb de pols, Ruyra Parada 77.
    Fon.: tóɾp (or., occ.).
    Etim.: del llatí tŭrbĭdu, ‘arremolinat’.

3. TORB, TORBA adj. (castellanisme)
Que expressa irritació i amenaça; cast. torvo. Se'ls guaytava de gayrell ab una mirada ininteligent y torba que feya mals averanys, Víct. Cat., Cayres 74.