DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TORBAR v. tr.
|| 1. Alterar la claredat, quietud o serenitat; cast. turbar, enturbiar. L'aygua de la mar... per lo vent de migjorn és torbada, Genebreda Cons. 55. Saturn e Mars no torben sa gran veu, Ausiàs March lxxv. De por se li torba lo seny y'l çervell, Proc. Olives 2094. Primer begué, | torbà's del vi, Spill 13489.
|| 2. Alterar el curs normal, l'estat normal d'una cosa; cast. turbar, desbaratar. Pochs són los hòmens que sien en bon estament, segons comparació de aquells qui torben lo món, Llull Int. 310. Per ells són torbades mes oracions, Llull Blanq. 4. Com lo nostre relotge se sie del tot torbat, doc. a. 1377 (Rubió Docs. cult. ii, 183). Diversitat de cogitacions ha torbat y combatut lo meu enteniment, Metge Somni ii. Vengué la reyna e torbà'ls de ses delitoses rahons, Tirant, c. 86. Anà a torbar la festa ab crits, Alegre Transf. 40. El son no et torbarà sang innocenta ni visió cruel, Alcover Poem. Bíbl. 58. Sense torbar la meva agradosa passivitat, Ruyra Parada 18.
|| 3. Immutar; cast. turbar, trastornar. Tota la cort se torbà, Llull Felix, pt. vii, c. 1. Tuyt estigueren torbats, Desclot Cròn., c. 147. E nós veents açò fom fort torbats en nostre cor, Pere IV, Cròn. 81. Fill car molt amat, ¿per què m'has torbat axí ne feta tan gran desonor?, Eximplis, i, 164.
|| 4. Destorbar; interrompre o fer retardar una acció; cast. estorbar. No't bastava prou que haguesses fet callar lo senyor rey..., encara'm torbes Orfeu, Metge Somni iii. Feren tallar e cusir les camises, e feren-les fer un poch largues e les mànegues curtes fins al colze perquè no'ls torbassen en lo combatre, Tirant, c. 57. ¿Com no callau? Molt me torbau, Spill 3992.
|| 5. refl. Entretenir-se, invertir temps en una cosa; invertir més temps del que cal o del que convé; cast. entretenerse, tardar. Vós teniu altre afer y no us podeu torbar en hoir la resposta nostra qui és molt larga, Alegre Transf. 44. A vegades se torben més de tres hores en lo venir de Muro, doc. a. 1898 (BSAL, vii, 312). Menut, no et torbis, Vilanova Obres, xi, 29. No'ns torbàvem a sentir-la murmurar entre dents, Rosselló Many. 201. Mon pare se demana hont me puch haver torbat, Jampy Lliris 45.
    Fon.: tuɾβá (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); toɾβá (occ., mall.); toɾβáɾ (val.).
    Etim.: del llatí tŭrbāre, mat. sign.