DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TORN m.: cast. torno.
I. || 1.   Màquina en la qual, subjectant-hi una peça de fusta, de metall, de banya o d'un altre material dur, s'imprimeix a aquesta un ràpid moviment de rotació, amb què, posant-la en contacte amb una eina tallant, la peça és arrodonida i rep un perfil i un calibre derminats. Torn pera tornejar: Tornus: Torno para tornear, Nebrija Dict. Altra classe de llits eren aquells trebayats a torn ficso, Ignor. 57.
|| 2. Màquina simple formada per un cilindre al qual s'aplica tangencialment la resistència mitjançant una corda o cable que s'hi enrotlla, i que es mou per l'acció d'un mànec o altra palanca. Serveix especialment per a pujar i baixar objectes feixucs, com els poals d'un pou, les pedres d'una pedrera, etc. Torn per pujar càrrecs: Sucula, Pou Thes. Puer. 9. Torn pera tirar fardos, compost de un eix voltejat de una corda, Lacavalleria Gazoph. Pou de torn: pou en què dos poals lligats als extrems d'un llibant treuen alternativament aigua d'un pou moguts per la rotació d'un cilindre al qual va enrotllat el llibant (Men.; V. pou). Ballesta de torn: ballesta que es parava mitjançant un joc de roda dentada i cremallera (V. ballesta).
|| 3. Máquina de diverses classes, anàloga a les descrites en els || 1 i 2 per la seva forma o pel fet d'esser moguda en una ràpida rotació. a) Aparell consistent en una roda muntada verticalment damunt un peu, la qual comunica moviment a un eix horitzontal on va ficat un canó, bitlla o rodet que s'ha d'omplir de fil per a passar aquest a la llançadora. Torn de filar lana ab pua e ab orde, doc. a. 1406 (Aguiló Dicc.). Un torn ab son banch de filar lana, doc. a. 1410 (Alós Inv. 13). Tota fembra qui fil a torn en carrera, Mostassaf 56.—b) Aparell idèntic al de filar, però de proporcions diferents, destinat a fer corda.—c) Roda de terrisser (V. roda || 2 e).—d) Màquina que els metal·lúrgics empren per a perforar metalls mitjançant una broca que giravolta veloçment.—e) Eina de boter, a manera de premsa, que serveix per a estrènyer i doblegar les dogues de les bótes.—f) Aparell format d'una caixa octogonal folrada de tela metàl·lica de diverses grossàries de malla, dins la qual cau la farina i és cernuda per la rotació de la dita caixa, de la qual passa a la pastera i al calaixet del segó (vegeu-ne la descripció ap. Violant Pa 66-70).—g) Aparell de ferro compost d'un eix vertical i una roda horitzontal guarnida de ganxos, on els cerers pengen els ciris perquè s'endureixin després de la fosa.—h) Fre que es fa funcionar rodant una maneta i que s'aplica a la llanta de la roda del vehicle.—i) Rodet que va col·locat a la part inferior de la canya de pescar i serveix per a plegar-hi el fil.
|| 4. Tambor giratori d'eix vertical amb obertures laterals, que, col·locat en l'obertura d'una paret, serveix de vehicle per a passar objectes d'un costat a l'altre de paret sense que la persona que hi ha a un costat vegi la que està a l'altre costat. Sol usar-se en els monestirs de clausura i en les cases d'expòsits. Torn de Monestir dels Monjes, Lacavalleria Gazoph. Som anat a la tarde a visitar a Sor Maria Ignàcia y en el torn li he regalat un duro de plata, doc. a. 1788 (BSAL, xxv, 171).
|| 5. La peça més davantera del bast, de cuiro en forma de mitja lluna, que va col·locada immediatament davant l'arçó anterior (Tremp).
|| 6. a) Taula que està col·locada davant la boca d'un forn de pa i que serveix per a posar-hi els pans i coques que s'han d'enfornar (val.). Al forn un torn per posar pa, doc. a. 1377 (Miret Templers 562.)—b) Conjunt de dos suports amb mòsses o ganxo, que va col·locat davant la boca del forn de vidrier i serveix per a descansar-hi horitzontalment la graipa, la flesca i el puntill.
|| 7. Mena de cassola de fang que els nois tiren amb força en terra per produir un soroll fort, la qual cosa constitueix un joc que es diu del torn o botar el torn (Gandesa).
II. || 1. Acció de girar; volta, tomb. Donaue torns per lo lit com fa lo malalt qui sta al pas de morir, Tirant, c. 147. Lexe la Sort lo seu variat torn, Ausiàs March lxxxv. Espera lo temps que ab diverssitat lo torn de la sua roda girant volta, Corella Obres 110. Torn de cap: rodament de cap (mall). Que dóna an es qui el ballen deliciosos torns de cap, Ignor. 34.
|| 2. Acció d'anar i tornar al lloc de partida. Pus que ell la haurà nolieiada tro al torn del viatge, Consolat, c. 229. Ab un torn de passeig per la ciutat, jo faré mos negocis, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Caminal circular per on va la bístia que roda en el molí de sang (Eiv.).
|| 4. Tanda (|| 1); cast. turno. Que él li donàs torn en Santa Maria d'Elbarrazí, Jaume I, Cròn 15. La mi' amor per null temps pendrà torn, | sol conexent que de mi us doneu grat, Ausiàs March, ii. Per a llevar la incertitut de saber a qui tocan los torns, Ordin. Univ. 1596, f. 89. Bé prou que em tocarà ei torn, Pons Auca 63.
|| 5. En torn, prep. i adv.: Al voltant. (V. entorn).
El Torn, topon.: llogaret del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa).
    Loc.—a) En un torn: (ant.) en una girada o canvi de situació. Si ara partits, vós lexats ací la pus noble fama de caualler, la qual en un torn poríets perdre per molts accidents dels quals hom no's pot guardar, Curial, i, 27.—b) No saber torn ni volta d'una cosa: no saber-la resoldre, no saber on és, com és, com s'ha de fer, etc. (Men).
    Fon.: tóɾn (en tots els dialectes); tóɾ (Al., segons Barnils).
    Intens.—a) Augm.: tornàs.—b) Dim.: tornet.—c) Pejor.: tornot.
    Etim.: del llatí tornu, mat. sign. I, || 1. En el grup II d'accepcions sembla venir d'un mot llatí tornu, ‘volta’, formació postverbal damunt tornare, ‘voltar’.