DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TORNA f.
|| 1. ant. Tornada, retorn; cast. vuelta, regreso. Poríem fer bona caualgada a Almeria... e que nos dar los híem conduyt per a X dies, car en IIII dies hi poríem anar e en altres IIII tornar, e los dos dies si mester hauíem a estar là que'ls hi metéssem, ho si no, que'ls metéssem en la lorna, Jaume I, Cròn. 455. Que tota nau e tot leny pag con partirà de Barcelona anant en son viatge, e en la torna no sia tengut de res a pagar, doc. a. 1339 (Capmany Mem. iv, 99).
|| 2. pl. Quantitat compensatòria que cal donar al qui, en baratar una cosa amb una altra, ha donat una cosa que val més que la que ha rebuda; cast. recambio, vuelta. Totz avers que barata hom l'un ab l'autre no deu penre l'oste més de la una causa, de qual se vuyla, si doncs no y ha tornes, de XX sol. ho d'aquí amont, Reua Perp. 1284, p. 377. «He baratat la meva casa amb el seu hort i m'ha hagut de donar cinc mil duros de tornes».
|| 3. (sovint pl.) Allò que s'afegeix perquè acabi de fer el pes una mercaderia quan la porció que se n'havia pesat no arriba al pes que el comprador demana (or., occ.); cast. contrapeso. Que negun no gaus metre en balanssa cor una pessa en tornes, en carn que vendrà a pes, doc. a. 1305 (RLR, vii, 46). Ffo adordonat... que tot masaler... no gausen a trencar los peus per donar a tornes, doc. a. 1308 (RLR, viii, 52). Ordenà que dit carnisser no gos fer torna ni tornes sino tan solament de la bèstia de la qual serà la pesada major, doc. a. 1556 (Catalana, ix, 183). La torna perquè lo pes cayga: Mantissa, Pou Thes. Puer. 137.
|| 4. (sovint pl.) Allò que per donació espontània o per conveni s'afegeix a una cosa que es dóna o ven o cedeix; cast. adehala, propina. Nós de present vos volem fer donació de tot l'imperi en nostra vida a vós e als vostres, e per tornes vos volem dar nostra filla Carmesina per muller, Tirant, c. 437. Servix Laban | set anys pastor; | fel servidor | poràs haver | dia primer, | set més per cel | d'haver Rachel, | sis anys de tornes | perque rich tornes, Spill 12417. Y encara'n daríeu la clocha de ales | y ab ella, de tornes, lo vostre cerró, Proc. Olives 246. Tinc sis fills, dona i una torna a qui anomeno sogra, Espriu Lab. 93. a) Amb tornes: (ant.) amb gran diferència. Faraig qui era jutgat un dels bells hòmens de tot aquell regne, no egualaua ab tornes de molt ab la bellesa de Johan, Curial, iii, 47. Lo cors era luny d'ella més de huytanta legues, mas lo cor nulls temps s'acostà ab tornes de mil legues, Curial, i, 31.—b) De tornes o Per més tornes: per acabar una cosa, per fer-la més completa. Són fort vils e mercenàries persones que ells no puxen fer res de bé sinó ab mal, e si a tot buf no han baf e encara més queucom de tornes, Eximenis Terç, c. 121. Fa deu anys que li entrà una dolorada que'l dexà rendit de tot y encara hi està, y per més tornes ara ha aplegat una lenta, Penya Mos. iii, 227.
|| 5. Allò que es dóna o fa a canvi d'un servei, d'una cosa que se rep, etc.; cast. cambio, vuelta. No tenen més remei que davallar..., i a tornes d'una soldada escarransida... seguen el blat dels pobles farts, Caselles Mult.63. Es allò del fer bé; les tornes de la caritat, Pons Com an. 67.
|| 6. (sovint pl.) Acció de tornar-se contra algú, de correspondre a la seva agressió, al mal que ens ha fet, a la manera com ens ha tractat; cast. pago, tornas. Fer tornes a algú: tornar-s'hi, correspondre amb mal al mal que ens ha fet. Dur-se'n les tornes: rebre un dany com a paga o correspondència del que ha fet ell. Anar a tornes: fer una cosa envers d'algú amb la intenció d'esser correspost de semblant manera; obrar amb intenció de venjar-se d'algú. Los turchs... volien abans morir, sí que jamés no foren hòmens qui tant grans tornes faessen, Muntaner Cròn., c. 203. Encara s'en duya ses tornes, Aguiló C., Rond. de R. 13. Fes el cor fort, fill, i buscarem la torna, que no maduren totes per Sant Joan, Vayreda Puny. 150.
|| 7. Fer torna o tornes: retre, produir; donar producte, augmentar; cast. cundir, dar de sí. Ab esperit de vi? Encara com no deyes ab vernís de munyeca, que fa més torna?, Vilanova Obres, vii, 152. «De vedella, no se'n pot comprar, que no fa torna»: vol dir que no convé comprar vedella perquè en coure's es redueix de volum (Solsona, Cardona, Gironella).
|| 8. No tenir altres tornes: no tenir altre remei, no poder obrar d'altra manera; cast. no tener más remedio. Altres tornes no he sinó ab piadoses làgremes demanar vènia, Pero Martínez 22. «No vaig tenir altres tornes que posar-me de criada» (Cardona, Solsona, Gironella).
|| 9. Cert nombre de caps de bestiar que no són de l'amo del ramat ni del pastor, però que són mantinguts per l'amo i guardats gratuitament pel pastor (Vallcebre, Urús, Rupit, Merlès, Ripoll, ap. BDC, xix, 212).
|| 10. Llepia més o menys grossa que el taper treu per millorar un tap (Empordà).
    Fon.: tɔ̞́ɾn, pl. tóɾnəs (or., bal.); tóɾna, pl. tóɾnes (occ., val.).
    Etim.: derivat postverbal de tornar.