DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TORNADA f.
|| 1. Acció de tornar al punt de partida; cast. retorno, vuelta, regreso. Sabent lo fet de nostra tornada, Pere IV, Cròn. 321. En la tornada de lut bon viatge, doc. a. 1405 (Ordin. Hosp. 116). La mia tornada serà molt presta, Tirant, c. 4. La seva absència i la tornada del porró varen augmentar l'alegria, Ruyra Pinya, ii, 35.
|| 2. Tornes, restitució d'allò que s'ha obtingut de més; cast. torna. Tornada o restitució del desmasiat diner pagat o lliurat, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Versos que es repeteixen al final d'una composició o de cada estrofa o grup d'estrofes d'aquesta; cast. refrán. En cobles cinch, endreça o tornada | lengua y estil lo que plasent vos sia, Trobes V. Maria [95]. Repetint la tornada amb mímica de braços i bastó, Massó Croq. 87.
    Fon.: tuɾnáðə (or., men., eiv.); toɾnáða, toɾnáðɛ (occ.); toɾnáɛ (Vinaròs); toɾná (Cast., Val., Al.); toɾnáðə (mall.).
    Etim.: derivat de tornar.

2. TORNADA f.
Conjunt de ciris penjats al torn d'un cerer (Mall.).
    Etim.: derivat de torn.

3. TORNADA f. (gal·licisme)
Passejada; viatge en què es torna al punt de partida (Ross.); cast. jira. Entrependre una turnada a l'estranger, Saisset Pa la gent fis, 10.
    Etim.: adaptació del fr. tournée, mat. sign.