DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TORNEJAR v. tr.: cast. tornear.
|| 1. Treballar una cosa en el torn per donar-li forma. VIII lectos tornegats [sic], doc. a. 1287 (RLR, iv, 377). Una capsa torneyada [sic], doc. a. 1485 (arx. Cúria Fumada de Vic).
|| 2. fig. Arrodonir amb gran finor com si fos treballat en el torn. Lo meu cap és axí ros..., brassos, dits, genolls e cames ben tornejats, Coll. Dames 101. Amb la seva anatomia escorredissa i les seves tornejades extremitats, Caselles Mult.41.
    Fon.: tuɾnəʒá (or.); toɾneʒá, toɾneʤá (occ.); toɾneʤáɾ (Cast., Al.); toɾneʧáɾ (Val.); toɾnəʤá (mall.); tuɾnəʤá (men., eiv.).
    Etim.: derivat de torn.

2. TORNEJAR v.
|| 1. tr. Enrevoltar, circuir; cast. rodear. Nós tornaiam tot en torn cella strada, Febrer Inf. vi, 112. Me viu seguir un núvol... lo qual soptosament torneyant-me, Corbatxo 15. Molts molts fossats tornejen los castells, Febrer Inf. xviii, 11.
|| 2. tr. Voltejar, fer que una cosa rodi o es giri; cast. volver, voltear. Tendrà la aguyla ferma, e vaya-la torneyan suaument ab los ditz, Alcoatí 31. E quant són bé cuytes, tornege-les hom bé, Flos medic. 226.
|| 3. tr. Retòrcer els testicles a un cap de bestiar fins a alterar-ne la disposició de manera que el deixin inútil per a les funcions reproductores (Tortosa, Beseit, Xerta, Bal.); cast. capar. No gos vendre a tall de moltó ne crestats ne tornejat, tro que sia exut o ben sanat del tornejar, Mostassaf 3. «Na Francisquina d'Alpara | va tornejar un segai; | i vaig conèixer en sa cara | que no 'n 'via sanats mai; | i per no avisar es frare, | li féu fer es darrer badai» (cançó pop. de Menorca, que té el seu fonament en el fet que antigament la feina de castrar animals solia encarregar-se a frares llecs).
|| 4. intr. Fer segona cria una ovella dins el mateix any (Berguedà).
    Etim.: derivat de tornar, mat. sign. 1, 2.

3. TORNEJAR v. intr.
Lluitar en un torneig; cast. tornear. Axí fou declarat en Lombardia, que si'l caualler entrant en la plaça per tornejar cahia en terra, no deuia guanyar joya, Menaguerra Cavaller. Lo Dalfí... feya sovent | fer belles juntes | e córrer puntes | e tornejar, Spill 1475. Com lo Rey veés que tota la més gent era cansada, no volgué que s'i torneiàs pus aquella setmana, Curial, ii, 57.
    Etim.: derivat de torneig.