Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tornejar
veure  2. tornejar
veure  3. tornejar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TORNEJAR v. tr.: cast. tornear.
|| 1. Treballar una cosa en el torn per donar-li forma. VIII lectos tornegats [sic], doc. a. 1287 (RLR, iv, 377). Una capsa torneyada [sic], doc. a. 1485 (arx. Cúria Fumada de Vic).
|| 2. fig. Arrodonir amb gran finor com si fos treballat en el torn. Lo meu cap és axí ros..., brassos, dits, genolls e cames ben tornejats, Coll. Dames 101. Amb la seva anatomia escorredissa i les seves tornejades extremitats, Caselles Mult.41.
    Fon.:
tuɾnəʒá (or.); toɾneʒá, toɾneʤá (occ.); toɾneʤáɾ (Cast., Al.); toɾneʧáɾ (Val.); toɾnəʤá (mall.); tuɾnəʤá (men., eiv.).
    Etim.:
derivat de torn.

2. TORNEJAR v.
|| 1. tr. Enrevoltar, circuir; cast. rodear. Nós tornaiam tot en torn cella strada, Febrer Inf. vi, 112. Me viu seguir un núvol... lo qual soptosament torneyant-me, Corbatxo 15. Molts molts fossats tornejen los castells, Febrer Inf. xviii, 11.
|| 2. tr. Voltejar, fer que una cosa rodi o es giri; cast. volver, voltear. Tendrà la aguyla ferma, e vaya-la torneyan suaument ab los ditz, Alcoatí 31. E quant són bé cuytes, tornege-les hom bé, Flos medic. 226.
|| 3. tr. Retòrcer els testicles a un cap de bestiar fins a alterar-ne la disposició de manera que el deixin inútil per a les funcions reproductores (Tortosa, Beseit, Xerta, Bal.); cast. capar. No gos vendre a tall de moltó ne crestats ne tornejat, tro que sia exut o ben sanat del tornejar, Mostassaf 3. «Na Francisquina d'Alpara | va tornejar un segai; | i vaig conèixer en sa cara | que no 'n 'via sanats mai; | i per no avisar es frare, | li féu fer es darrer badai» (cançó pop. de Menorca, que té el seu fonament en el fet que antigament la feina de castrar animals solia encarregar-se a frares llecs).
|| 4. intr. Fer segona cria una ovella dins el mateix any (Berguedà).
    Etim.:
derivat de tornar, mat. sign. 1, 2.

3. TORNEJAR v. intr.
Lluitar en un torneig; cast. tornear. Axí fou declarat en Lombardia, que si'l caualler entrant en la plaça per tornejar cahia en terra, no deuia guanyar joya, Menaguerra Cavaller. Lo Dalfí... feya sovent | fer belles juntes | e córrer puntes | e tornejar, Spill 1475. Com lo Rey veés que tota la més gent era cansada, no volgué que s'i torneiàs pus aquella setmana, Curial, ii, 57.
    Etim.:
derivat de torneig.