Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. toro
veure  2. toro
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TORO m.
Bou no castrat, brau; cast. toro. Havia aprés del Aljaferia un camp tapiat hon pógrets veure matar toros, que cascuna parròchia amenava son toro vestit de reyal..., e cascuns amenaven llurs munters qui los toros mataven, Muntaner Cròn., c. 296. Los corsos dels toros qui són fort grassos, ab una petita naffra moren, Canals Prov. 119. Valents, ardits, forts que's mostrauen toros, Francesc Ferrer (Cançon. Univ. 301). Brava com toro, | falsa, traydora, Spill 4386. No donareu la vaca al toro sinó de tres anys, Agustí Secr. 151. a) pl. Festa en què hi ha corregudes i lluita de braus. Dix que ell entenia en fer un corro de toros y joch de canyes, doc. a. 1560 (Ardits, iv, 365). Enfortits per alguns dels aficionats als toros, Pons Com an. 35.
|| 2. Toro de garriga: ocell camallarg del gènere Nycticorax, semblant a la garsa, de costums nocturns i de crit semblant al del corb; cast. garza cenicienta.
    Loc.
—a) Com un toro: es diu d'una persona molt robusta.—b) Estar fet un toro o més encès que un toro: estar molt irritat.
    Fon.:
tɔ́ɾu (or.,); tɔ́ɾo (occ.); tɔ̞́ɾo (val., mall.); tɔ̞́ɾu (men., eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: toràs, torarro.—b) Dim.: toret, toretxo, torel·lo, toreu, toriu, toroi.—c) Pejor.: torot.
    Etim.:
del llatí tauru, mat. sign. En català no és castellanisme, sinó de procedència directa del llatí, malgrat la terminació -o que li dóna aparença de castellà (cf. Est. Rom. iii, 214).

2. TORO topon.
a) El Toro: muntanya situada en el centre de l'illa de Menorca, de la qual constitueix l'elevació major.—b) El Toro: illot situat prop de Calafiguera (a occident de Mallorca).—c) Coll i pic del Toro: muntanya i coll dels Pirineus, entre Port-bou i el pic d'Eina.
    Refr.

—«Quan el Toro du capell, senyal d'aigua»; «Quan el Toro du capot, que se'n posi qui pot»: significa que en aparèixer el cim del Toro cobert de núvols, sol esser senyal de pluja (Men.).
    Fon.:
əl tɔ́ɾu (or.); əl tɔ̞́ɾo (mall.); əl tɔ̞́ɾu (men.).
    Etim.:
aparentment el topònim Toro és aplicació onomàstica del toro art. 1, nom d'animal; és possible que en el cas de l'illot mallorquí sigui realment aquest l'origen, perquè el dit illot té una forma allargada i un extrem més alt que l'altre, amb cert aspecte boví; però en els casos en què el topònim correspon a una muntanya, probablement no procedeix del llatí taurus, sinó del radical tor- o taur-, pre-romà, que ha donat origen a mots com turó. Val a dir que també en aràbic tur significa ‘muntanya’, cosa que fa possible que el Toro de Menorca tingui aquest origen aràbic. La figura del bou que acompanya la imatge de la Verge venerada dalt la muntanya del Toro, com també la llegenda del brau que obre camí per indicar el lloc on estava amagada la imatge, són reconstruccions de la fantasia popular que tenen analogies a molt diversos santuaris marians.