DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TORREJAR v.
|| 1. tr. Guarnir o envoltar de torres; cast. torrear. Torrejar o rodar de torres la ciutat: Turribus urbem munire, cingere, Torra Dicc.
|| 2. tr., fig. Donar una forma elevada com de torre. Axí la prora... torreiaven del mig de la persona | los oribles gegants, Febrer Inf. xxxi, 43.
|| 3. intr. Alçar-se per damunt les altres coses; dominar amb la seva alçada les coses circumdants; cast. torrear, descollar. La fortalesa que dalt lo cim torreja, Costa Agre terra 78. Les ones s'alzinaven..., entremig torrejaven altes penyes, Ruyra Pinya, ii, 96.
    Fon.: turəʒá (Barc.); toreʧáɾ (Val.); torəʤá (Palma).

2. TORREJAR v. tr.
Torrar, escaldar massa. «Qui per Nadal s'assoleia, per a Pasqua se torreia» (refr.).