DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TORTUGA (ant. i dial. tartuga). f.
|| 1. Rèptil queloni, de diverses espècies del gènere Testudo, que tenen el tronc tancat dins una closca convexa per dalt i plana per sota, amb forats per on surten el cap, la cua i les quatre cames, i amb la boca en forma de bec corni sense dents; cast. tortuga. Retg, tonyina, tortuga, atzernia, doc. a. 1324 (Archivo, i, 367). Per compra de CCXLIII tortugas, doc. a. 1387 (BSAL, ii, 106). Brous ben espessos... de grosses gallines, a vegades de tartugues, Metge Somni iii. La sanch de la tartuga salvatje can és dada a beure val contra la opilènçia, Medic. Part. 173. Turtugues verinosas, doc. a. 1628 (BSAL, vi, 39). La tortuga camina ab molta fleuma, Lacavalleria Gazoph. a) Tortuga de terra o de bosc: l'espècie Testudo graeca, que sol habitar dins els boscos humits i foscs, i té la carn molt saborosa.—b) Tortuga marina o de la mar: n'hi ha diverses espècies, principalment la Testudo Mydas i la Testudo coriacea. De closques de tortuga marina fent escut, Atlàntida viii.—c) Tortuga d'aigua dolça, o de bassa, o d'estany, o tortuga nedadora: l'espècie Testudo orbicularis: cast. galápago. Una tortuga de stany de 4 quintàs y una rova, doc. a. 1640 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 225).—d) Tortuga morisca (i ant. tortuga barberesca): l'espècie Testudo mauritanica, procedent d'Alger (Bal.). Pren una tartuga barberesca, leua-li los escuts, met-la a coure, MS Klag. segle XIV, 22.
|| 2. Insecte de color fosc, de forma semblant a una tortuga || 1, que es fica dins els arrossars i destrueix l'arròs, si no l'extirpen tirant a la terra calç o tabac (Horta de València, Ribera del Xúquer).
|| 3. a) Coberta que els soldats romans formaven sobre llurs caps tenint alçats els escuts horitzontalment i tocant-se el de l'un amb el de l'altre, de manera que els soldats estiguessin a cobert dels projectils d'una fortalesa assetjada en acostar-s'hi per combatre-la; cast. testudo.—b) Màquina de guerra movible, proveïda d'una coberta sota la qual s'abrigaven els soldats en acostar-se a una fortalesa assetjada. Anà contra Alcúdia per fer lo enderivell y tortuga y scalas per combatre, doc. segle XVI (ap. Quadrado Germ. 5).
|| 4. Teula més curta però més corbada i fonda que l'ordinària, i que serveix per recollir l'aigua de la teulada i evitar que caigui al carrer (or., occ.); cast. canal. Les turtugues que prenen aygua de la taulada: Canalicula, navicella, Pou Thes. Puer. 14. Pogué agafar-se ben bé a les tortugues, Víct. Cat, Ombr. 25.
|| 5. Peça de fusta o metall un poc corbada, de manera que, aplicada pels seus dos extrems a una altra peça, queda entre ella i aquesta un buit dins el qual passa i queda subjecte un eix o altra peça llarguera (mall.). La tortuga de la sínia, de les bandes del carro, etc.
|| 6. Post ampla i gruixada que va clavada sota la biga de tafona i serveix de pitja a la pila d'esportins (mall.).
|| 7. Canalet del molí de vent (Pollença).
|| 8. Baldelló (mall., men.); cast. taravilla. Obri sa pastera, trava sa cuberta ab una tortuga que hi havia a sa paret, Alcover Rond. i, 71.
|| 9. ant. Orinal? Item una turtuga per pixar, venuda a Mossé Saladí, II dr., doc. a. 1460 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 10. En tortuga: en rodell? Plom en tortuga, en barró o planxa, val lo quintar quatre lliures, Tar. preus 72.
    Loc.
—A pas de tortuga: molt a poc a poc. Les tues letres són vengudes molt tardes o a pas de tartuga, Esteve Eleg. k 4 vo.
    Fon.: tuɾtúɣə (pir-or., or., bal.); toɾtúɣɛ (Ll.); toɾtúɣa (val.); toɾtúɣə, təɾtúɣə (mall.); taɾtúɣɛ (Fraga, Gandesa); taɾtúɣa (Tortosa).
    Intens.:—a) Augm.: tortugassa, tortugarra.—b) Dim.: tortugueta, tortuguetxa, tortuguel la, tortugueua, tortuguiua, tortugoia, tortugoi, tortuguina, tortuguí.—c) Pejor.: tortugota, tortugot.
    Etim.: probablement tartuga és reducció d'un antic tartaruga (que existeix en castellà antic), i aquest deu procedir d'un mot llatí tardà tartarūchus pres del gr. ταρταροῦχος, ‘habitador del Tàrtar, esperit infernal’, car sembla que la tortuga era considerada antigament com a símbol dels esperits infernals a causa d'esser animal que habita dins el fang i sota terra (vegeu Corominas DECast, iv, 512). La forma moderna tortuga s'explica per analogia de tort.