DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TORTURA f.: cast. tortura.
|| 1. Acció d'infligir un sofriment cruel a algú, sia per castigar-lo, per arrancar-ne una confessió, per venjar-se'n, etc. Aquest és indicii indubitat no solament a tortura mas a condepnar, doc. a. 1424 (Priv. Ordin. Valls Pir. 267). Que dits aparells stan bons y condrets per exercitar lo acte de turtura, doc. a. 1563 (BSAL, vii, 67). Han dat tortura a la dona de Sóller que matgina los hòmens, doc. a. 1764 (BSAL, xxii, 143).
|| 2. fig. Sofriment físic o moral intolerable; violència feta a una cosa. La tortura de l'anyoransa comensà a allunyar-se, Galmés Flor 121.
    Fon.: tuɾtúɾə (Barc.); toɾtúɾa (Val.) toɾtúɾə (Palma).
    Etim.: pres del llatí tortūra, mat. sign.

2. TORTURA f.
Tortesa (Calasseit). Tortura així (tort fer altra cosa): Obliquitas, Nebrija Dict.