Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tosquirar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TOSQUIRAR o TORISCAR v. tr.
|| 1. Tondre (Rosselló, Capcir, Conflent, Cerdanya, Vallespir, Empordà); cast. esquilar, trasquilar. Tosquirareu los moltons y ovellas quant la lluna ve crexent, Agustí Secr. 7. Prou bestiar per tosquirar, Caseponce Man. 28. Si un dia decidissis tondre't, l'avi, que et torisquin les tisores d'En Calau Pòrtules, Espriu Esther 34.
|| 2. Escapçar (herbes, plantes, brots); cast. recortar. Anireu tosquirant dites herbes, Agustí Secr. 22.
|| 3. ant. Retallar la moneda per aprofitar-ne les retalladures; cast. cercenar. Sent tots los Reals nous intactos de dit pes..., no poran ser toriscats ni cercenats, perque's conexeria clarament si'ls cercenuaen o toriscauen, doc. a. 1617 (Geogr. C. Barc. 720). Per extirpar la moneda falça y toriscada, Rúbr. Bruniquer, v, 87.
|| 4. fig. Enganyar, produir un resultat sorprenent i desagradable per a algú; cast. chasquear, embaucar. Us ha ben turiscat! digué un curiós, Renaixença 1872, 314 (ap. Aguiló Dicc. viii, 157). M'han tusquirat com una feda, Saisset Versos nous 9.
    Fon.:
tuskiɾá (pir-or.); tuɾiská (Empordà).
    Etim.:
tosquirar sembla producte d'un creuament de tondre o tos amb esquilar (que antigament devia esser esquirar); toriscar és efecte d'una metàtesi consonàntica de tosquirar (vegeu J. Coromines en BDC, xix, 31).