Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tossar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TOSSAR v. intr.
|| 1. Donar cops amb el tòs, amb el cap; es diu pròpiament dels cops que donen els animals banyegaires, i per extensió, de qualsevol cop violent donat amb el cap (Ripollès, Garrotxa, Empordà, Guilleries, Cardona, Solsona, Vall de Barravés, Organyà, Urgell, Ll., Camp de Tarr., Tortosa, Maestrat, Val.); cast. topetar. Toçar a la paret o donar del cap a la paret, Esteve Eleg. s 4. Cap acatat, com marrà que toça, Berga MT 125. Cabres que tossen, bous que pasturen, Moreira Folkl. 701.
|| 2. fig. Entossudir-se, entestar-se (Ribagorça, La Selva); cast. empeñarse. «Ha tossat que volia venir amb mi, i no l he pogut deixar» (Bonansa). És molt possible que el pretendent tossi a no voler passar per menys, Ruyra Flames 241.
    Fon.:
tusá (or.); tosá (occ.); tosáɾ (val.).
    Etim.:
derivat de tòs.