Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tossir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TOSSIR v. intr.
Tenir tos; cast. toser. Son, cansament, | suar, tossir, Spill 11670. No fos home ni dona gosàs parlar, senyalar, tossir ne fer-se senyal negú, Tirant, c. 52. Lo trist que cau en la deuesa | yo'l fas tussir, Coll. Dames 619. Vostè avuy tosseix millor, Roq. 45. No pot parlar gayre perquè tus desseguida, Vilanova Obres, ix, 145.
    Loc.
—a) Tossir fort: parlar enèrgicament, amb pretensió de dominar, d'esporuguir. Si sabem fer-nos valer, veurà com may més tussen fort, Oller Reny. 41.—b) No treure-s'ho tossint: no conseguir alliberar-se d'algú o d'alguna cosa sinó amb gran esforç (bal.). «Si aquest subjecte entra dins ca-teva, no te'l trauràs tossint».
    Refr.

—«El tossir i el badallar, tot vol començar»: significa que quan algú comença a tossir o a fer badalls, sol tossir o badallar moltes vegades en poc temps (val.).
    Fon.:
tusí (pir-or., or., bal., alg.); tosí (occ., mall.); tosíɾ (val.).
    Conjug.:
Les formes admeses com a més normals en el llenguatge literari són:—Participi passat: tossit;—Gerundi: tossint;—Present d'indicatiu: tos o tus, tosses o tusses, tos o tus, tossim, tossiu, tossen o tussen;—Pretèrit imperfet d'indicatiu: tossia, tossies, tossia, tossíem, tossíeu, tossien;—Perfet simple: tossí, tossires, tossí, tossírem, tossíreu, tossiren;—Futur: tossiré, tossíràs, tossirà, tossirem, tossireu, tossiran;—Condicional: tossiria, tossiries, tossiria, tossiríem, tossiríeu, tossirien;—Present de subjuntiu: tossi o tussi, tossis o tussis, tossi o tussi, tossim, tossiu, tossin o tussin;—Optatiu: tossís, tossissis, tossís, tossíssim, tossíssiu, tossissin (i en valencià tossira, tossires, tossira, tossírem, tossíreu, tossiren);—Imperatiu: tos o tus, tossim, tossiu.—En el mallorquí predominen les formes incoatives dels presents d'indicatiu i subjuntiu: tossesc, tosseixes, tosseix, tosseixen; tossesca, tossesques, tossesca, tossesquen.
    Etim.:
del llatí tŭssīre, mat. sign.