DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TOTXO subst. m. i adj.
I. m.
|| 1. Bastó de cert gruix i sense afinar (Gir., Ribagorça, Pallars, Urgell, Fraga, Ll., Garrigues, Gandesa, Baix Aragó, Ribera d'Ebre, Maestrat); cast. garrote, palo. Tot altre ca que serà atrobat fora los patis, que no port tres palms de totxo e un palm de ganxo..., pach sis diners, doc. a. 1385 (BABL, xii, 49). Tronch o tocho: Stipes, Esteve Eleg. s 5. Li acanaven lo costellam en los totxos i buscalls del joc, Moreira Folkl. 236. Caminar més alt que un totxo: caminar molt tibat (Vinaròs). a) Totxos de carrejar: bastons que es posen damunt l'albarda per a poder-hi lligar garbes o altres objectes al llom de l'animal (Gandesa).
|| 2. Jàssera; peça de fusta qua ella sola feia una càrrega (val.); cast. madero.
|| 3. Ham gros, de 7 cm. de llargada, que s'esca amb sardina i serveix per a pescar lluç (BDC, xiv, 66).
|| 4. Rajola més gruixuda que el maó ordinari; generalment té 30 cm. de llargada per 15 d'ample, i el guix oscil·la entre 6 i 8 cm., i a vegades arriba a tenir-ne 10 (Gir., Empordà, Garrotxa, Barc., Ripoll, Solsona, Plana de Vic, Segarra, Tortosa); cast. ladrillo.
|| 5. Cop violent, sia de bastó, de pedra, de la mà, etc. (Solsona, Cardona, Gironella); cast. porrazo.
II. adj. (f. TOTXA)
|| 1. Tosc, rústec; cast. tosco. Entre eixas pedras que empeny la totxa arada, Blanch Poes. 5.
|| 2. Curt d'enteniment i aturat, mancat de vivesa mental (Ross., Gir., Empordà, Garrotxa, Solsona, Vic, Manresa, Maresme, Vallès, Barc., Penedès, Camp de Tarr.); cast. atontado, pasmón. No podien fer un posat més totxo, Casellas Sots 70. Que en són, de totxos!, Pous Empord. 198. L'ós és un animal pacífich, totxo, que demana que el deixin sols en pau, Bosch Rec. 157.
|| 3. Corbat, inclinat per deficiència de salut, de vitalitat (Camp de Tarr.); cast. encorvado. «¿Què tens, que vas tan totxo?»
Totxo: llin. existent a Pollença.
    Fon.: hi ha vacil·lació entre la o oberta i la tancada, segons les comarques; sembla predominar la pronúncia amb o oberta, però a molts de llocs es pronuncia amb o tancada. Les dades que hem recollides de viva veu a diferents localitats són aquestes: tɔ́ʧu (Gir., Empordà, Garrotxa); tɔ́ʧo (Vall d'Àneu, Vall de Barravés, Fraga, Gandesa, Tortosa, Maestrat); tóʧu (Solsona, Canet de M., Barc.); tóʧo (Pont de S., Tamarit de la L.).
    Intens.: totxet; totxàs; totxot.
    Etim.: segons Coromines (AIL Cuyo, ii, 154), de l'aragonès tocho, mat. sign., i aquest deu venir d'una forma llatina vg. *tŭscŭlu, dim. de tŭscus, ‘tosc, rústec’.