DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TOU adj. i subst.
I. adj. (f. TOVA)
|| 1. Buit, no massís (Alt Pallars, Tortosa, Maestrat, Morella, Val.); cast. hueco. «Eixe tronc és tou». Un anell d'or tou... Altre anell d'or tot mecís, doc. a. 1435 (arx. mun. d'Igualada). Pedra tallada | en mena nova, | dins era tova, | ab esculpides | letres polides, Spill 11534.
|| 2. Bla, que no oposa resistència a la pressió (or., Urgell, Gandesa, Tortosa, Cast., Val., Bal.); cast. blando, muelle. «Aquesta terra és molt tova». «Dormirem a un llit ben tou». La pell en doble de moltó... serà més toua al infantó, Costa Trad. 93. Atravesso un pla amb una estesa d'erba tan amarada i tova que els peus se m'hi enfonsen, Massó Croq. 11. Ningú dixe els matalaps tan tous y ben fets com ell, Guinot Capolls 82. La dona vella | té la falda més tova, Alcover Poem. Bíbl. 87. Esclops tous: esclops amples, ben cofats (Ripoll).
|| 3. Estufat, fet menys compacte per la fermentació (occ., val., bal.); cast. leudo. «Madò Joana, ¿on sou? | ¿A on teniu sa berganta? | Dins es pastador, que canta | i mira es llevat si és tou» (cançó pop. Mall.). a) Sembrat tou: sembrat que ha granat completament. Quan no ha granat bé i les espigues contenen pocs grans, diuen que «es sembrat no és tou» (Mall.).
|| 4. fig. Fluix d'enteniment; fàcil d'enganyar (or., occ., bal.); cast. mollar, tonto. Tu em prens per altri, noy; no sóc tan tova, jo, Oller Reny. 56. Tu ho domines prou, que no ets tova, Espriu Lab. 39.
|| 5. fig. Estufat de vanitat (or., occ., val.); cast. hueco, hinchado, ufano. «Prou que et vagarà, filla!», li deya sa mare, tova com un mató, Pons Auca 17. Respongué, tot tou de veure's desitjat, Oller Vilaniu 105.
|| 6. fig. Mudat, ben vestit (Vinaròs, Benassal); cast. ataviado, acicalado.
|| 7. fig. Ple d'alegria o satisfacció (or., occ.); cast. orondo. «Joan està molt tou d'haver casat la filla».
|| 8. fig. Embriac (Vallès, Penedès); cast. borracho. «El noi està ben tou».
|| 9. fig. Molt cansat (or., bal.); cast. rendido, reventado. Amb trenta anys de casat, ¿no estàs ben tou?, Aguiló Poes. 182.
II. m.
|| 1. Buit; espai desocupat en l'interior d'una cosa; cast. vacío, hueco, vano. Per rahó e preu de una caxa gran de cinch palms de tou e de dos palms e mig de ample, doc. a. 1420 (Arx. Gral. R. Val.). Una pedra... tan gran quant poria cabre en lo tou y cors de la octava spera, Cordial 45 vo. Puix lo tou de tal açut | nunca's pot omplir del tot, Cons. casat 189. Com si del tou insondable n'anés a exir una mà armada, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 242). Ell alça els braços, i en el tou de les mans canten les castanyetes, Salvador FB 78. Tou d'una finestra, d'un portal, etc.: obertura, extensió del buit que forma una finestra, portal, etc.; cast. vano, abertura. Una finestra redona de XX palms de tou, doc. a. 1417 (Villanueva Viage, xii, 332).Tou d'una arma de foc: el calibre o diàmetre interior del seu canó; cast. calibre. Tenia una pessa de artilleria... lo tou de la qual era tan gran que hi entrava un minyó, Canyelles Descr. 365. Tou de la filosa: el ventre o part eixamplada i més buida de la filosa (Urgell). Tou de l'escala: l'ull de l'escala, o espai central comprés entre els diversos trams; cast. ojo, vano. Tou d'una eina: el buit més o menys pronunciat del tall d'un coltell o altra eina de fulla. Els tous: les terrades o espai buit situat sota la teulada de l'església (Calasseit).
|| 2. Arna d'abelles, rusc, fet d'un tros de tronc buidat o d'una mena de caixó buit (Andorra, Alt Pallars, Organyà); cast. colmena. II corters de moltonesa II tous, II carabaces, doc. a. 1380 (BABL, vi, 472).
|| 3. Peça de ferro foradada verticalment, damunt la qual posen els ferrers la peça que volen foradar amb el punxó, a fi que aquest la travessi completament i no s'osqui en topar amb l'enclusa; cast. sufridera.
|| 4. Curvatura que pren una biga o una sotilada per excés de pes en el centre (val., bal.); cast. comba, combadura.
|| 5. Revoltó, arcada entre dues bigues (Maestrat, Riba-roja de Túria); cast. bovedilla.
|| 6. La part blana o menys compacta d'una cosa; cast. tierno, pulpa. Tou del dit: el polpís del dit; cast. pulpejo. Tou de la cama: la part més carnosa de la cama (Pallars, Tremp); cast. pantorrilla. Tou del braç: el bíceps (Vimbodí). Tou dels pits: la part carnosa dels pits. Fer-lo sagnar..., en la vena de les espalles en lo altre braç en la vena del tou dels pits, Micer Johan 329. Tou del cos: la part carnosa del cos d'un home o d'un animal, sobretot la del ventre i del tòrax. No entrà dret lo coltell, ans biaxà per la mamella esquerra e no li entrà en lo tou del cors, Curial, iii, 52. Especialment: a) La collera del jou de coll (Urgell).
|| 7. Estat de la cosa tova; grau d'estufament que pren la pasta per la fermentació o una altra cosa per la deguda preparació; cast. punto. «Aquest pa té bon tou» (val., mall.). Formant quadre per tal que la demés llenya estigui en tou, que en diuen, Violant Pa 74.
|| 8. Gruix format per una cosa tova, com roba, herba, neu, carn, etc.; cast. espesor, grosor. «Quin tou de carn, que tragina aquella ovella!»«Mira quin tou de neu que hi ha en aquell prat!»«Poseu un tou de roba al bres». «Ens ajaçarem sobre un bon tou de palla per dormir». Era el terrer esbrossat i es caminava bé sobre un tou d'herba, Vayreda Puny. 98. Enfonsant-se fins a les corbes en el tou rossejant de les garbes desfetes, Pous JF 49.
|| 9. Massa, abandància (Lluçanès, Vallès, Penedès, Barc., Eiv.); cast. caudal, masa. Desapareix enfuretant-se en un tou de bosc amagat, Massó Croq. 113. Sorprèn trobar-lo en aquell tou de muntanyes plenes de bosc, Oller Esc. pobr. 117. Déu me dó un bon tou d'aigua per córrer, Ruyra Pinya, ii, 71. Amb el tou de fageda i de rovira, Sagarra Comte 307. El cap li bullia, i no pas, certament, del tou de sol que queya, Girbal Pere Llarch 188.
|| 10. Cotó (en llenguatge d'argot).
    Var. form.: tèu, f. teua.
    Fon.: tów (Barc., Camp de Tarr., Bal.); tɔ́w (Capcir, Cardona, Solsona, Vall d'Àneu, Vall de Barravés, Sort, Pont de S., Tremp, Organyà, Benavarre, Tamarit, Fraga, Urgell, Tortosa, Vinaròs, Cast., Val.); tέw (Cadaqués, Begur, Palamós, Palafrugell, Llofriu, St. Feliu de G., Torroella de M.).
    Etim.: del llatí tōfu, ‘buit’. En l'accepció de ‘rusc’ podria ser que vingués del llatí tŭbu, ‘canó’ (cf. Hubschmid en Misc. G. D. Serra, 225-241); el que no és possible és que vingui d'ataüt, con afirma amb tota serietat Griera (BDC, xviii, 163).

2. TOU
Llin. existent a La Pera, Llinars, etc. (V. Tous).

3. TOU, TOUA adj. i pron. poss., forma algueresa,
per teu, teva. Arins del tou antendiment, text alguerès (ap. Guarnerio Cat. Alg. 329). També tenim registrat tou toua equivalent a teu teva, com a recollit a Alzira (Val.) per Pere Barnils.