Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tova
veure  2. tova
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TOVA f.
|| 1. Rajola gruixuda i de grans dimensions, generalment de fang cru, assecada al sol, i que serveix principalment per a fer parets, sòls i voltes de forns, fogons i xemeneies; cast. adobe. Tova, rajola gran no cuyta: Later magnus sole arefactus, Torra Dicc. Gerrés que feys toves y teules, Roq. 23. N'hi ha de diverses formes i grossàries, i fins i tot de diferents maneres de fabricar-se, car en uns llocs es distingeix entre la tova que és crua i el maó que és cuit al forn, mentres que en altres llocs s'anomenen toves també certes rajoles de fang cuit. A Barcelona i regions circumdants la tova és quadrada, de 40 o 45 cm. de costat i 5 cm. de gruix. De La Garriga tenim anotat que la tova té 42 cm. de cada costat i 6 cm. de gruix, i serveix per a enrajolar jardins o per a coronar marges de sosteniment de terres. A Lledó (Alt Empordà) ens donaren com a mides de la tova 30 cm. de costat i 5 cm. de gruix. A Tortosa la tova sol tenir 18 cm. d'ample per 36 de llarg i 4'5 de gruix. A la comarca de Pego (País Valencià) té 10 per 20 per 3 cm. A Mallorca les toves tenen 4 cm. de gruix; n'hi ha de quadrades, de 25 cm. de costat, i altres de llargueres de 10 per 20 cm. Les toves o atoves de la regió valenciana, usades en la construcció de les parets de la barraca, eren quadrades, pastades amb fang ordinari barrejat amb palla menuda, es fabricaven amb motlles de fusta i s'assecaven al sol, sense altra cocció (cf. F. Almela en BSCC, xiv, 375).
|| 2. Calaixera o caixa de guardar diners, en el llenguatge d'argot dels malfactors barcelonins. A darrera meu entren ells i obren una tova que hi havia a la sala, Vallmitjana La Xava 115 (ap. BDC, vii, 63).
    Var. form.:
toua, atova.
    Fon.:
tɔ́βə (Gir., Barc.); tɔ́βɛ (Tremp, Urgell, Ll., Gandesa); tóβə (Barc., on la pronúncia vacil·la entre la o i la ɔ); tóvə (mall., men., eiv.); tɔ́wa (Calasseit); tówə (mall.); atɔ́βa (Tamarit de la L., Val.).
    Etim.:
de l'àrab ṭawba o ṭūba, ‘rajola’ («later» en R. Martí Voc., on apareixen les dues formes del mot aràbic).

2. TOVA f.
|| 1. Tosca, pedra porosa; cast. toba. Especialment: a) Roca uniforme i esponjosa que s'extreu del fons del llac o estany de Banyoles. Planell de les Toves: nom d'un paratge situat en el camí de Farrera a Os, entre Bedet i Conflent (Coromines Card. 330).
|| 2. Rovell de dents (Torra Dicc.); cast. sarro.
|| 3. Màrfega, en llenguatge familiar (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 4. Cagarada (Barc., en llenguatge d'argot).
|| 5. Llengua (en llenguatge d'argot barceloní). «Tu, mutxel, fica't la tova a la baldra», Vallmitjana Tarregada 18 (ap. BDC, vii, 63).
|| 6. Cardiga (val.); cast. toba.
|| 7. Cop violent, sobretot el que es dóna amb la mà per agredir (Men.); cast. sopapo, trompazo.
    Fon.:
tóβə (or.); tóβa (val.); tóvə (men.).
    Etim.:
de la forma femenina de tou, ‘buit’, ‘bla’, que ve del llatí tŏpha.