Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tovalla
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TOVALLA f.
|| 1. Tovallola (Organyà, La Llitera, Fraga, Urgell, Val., Al., Guardamar); cast. toalla. Humilitat, Sènyer, us féu agenollar denant los vostres apòstols e us féu lavar a ells lurs peus e torcar ab les tovalles que vós teníets per lo coll, Llull Cont. 88, 14. Una tovalla de bany, Assig. Pr. Viana 258.
|| 2. (usat principalment en pl., tovalles, i amb la variant estovalles) Peça de roba, generalment de lli o de cotó, que es posa estesa damunt la taula en parar-la per servir el menjar; una peça de roba anàloga que es posa damunt un altar; cast. mantel. Altres toualles de conuent listades de cotó blau, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Unes touaylles blanques, doc. a. 1410 (Alós Inv. 19). Unes toualles de stopa ab listes blaues, doc. a. 1436 (Miret Templers 570). Ab una tovalla cusida per damunt lo altar, Inv. Pr. Viana 150. Les taules jamés se desparauen sinó per mudar toualles netes, Tirant, c. 48. En lo dit altar maior dues stoualles, doc. a. 1482 (BSAL, xi, 290). Les taules se'n cubrissen de stoualles molt blanches, Boades Feyts 281. Vol brodar una càndida tovalla, Canigó x. Anava posant... estovalles netes, Rosselló Many. 46.
|| 3. Peça de roba fina amb què es cobreix el pa per a portar-lo al forn; cast. masera, tendido. Uns stoualles de pastar, oldanes, doc. a. 1434 (BSAL, iii, 286).
    Loc.

No haver menjat mai amb estovalles: haver estat pobre sempre (mall.).
    Refr.
—a) «Entre amics no cal tovalles»: significa que entre gent de confiança no cal fer cerimònies.—b) «Qui posa ses estovalles, ho posa tot»; «Qui posa ses estovalles, duu sa post a's forn»: vol dir que el qui té convidats, encara que aquests li aportin una part dels comestibles, sempre ha de gastar molt (mall.).—c) «Hi ha estalvis que foraden les estovalles»: significa que a vegades, per voler estalviar, s'hi surt perdent.
    Var. form.:
toalla (doc. a. 1329, ap. Col. Bof. xl, 386); tovaya (Graal 201).
    Fon.:
toβáʎɛ (Organyà, Artesa de S., Fraga); toβáʎa (Tamarit de la L., Morella, Val.); tɔváʎa (Guardamar); tuváјə (Eiv.); toβáʎas (Benavarre); astoβáʎas (Bonansa); astoβáʎes (Pobla de S., Tremp, Ll.); estováʎes (Cast., Sueca, Pego, Sanet, Alcoi); estoβáʎes (Perles, Calasseit); estoáʎes (Vinaròs, Pego); əstuβáʎəs (Solsona, Barc.); əstuváʎəs (Vendrell, Tarr.); əstuváјəs (Empordà, Plana de Vic); əstováјəs (Mall.); tuváəs, əstuváəs (Men.).
    Etim.:
del germ. thwahljo, mat. sign.