DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TOVALLOLA f.
Peça de roba més llarga que ampla, destinada a diferents usos, principalment a eixugar, a cobrir alguna cosa, etc. Aquell près una tovalloleta e a l'altra part del foch ell s'asigué e mès sa tovallola, e tuyt comensaren a menjar, Muntaner Cròn., c. 171. Degués pendre les panades embolicades en una tovallola, Pere IV, Cròn. 254. Indicarem els principals usos de les tovalloles, començant pels conservats en la llengua moderna i seguint pels que han quedat antiquats i només consten en documents antics. a) Peça destinada a eixugar el cos, les mans, els peus, etc., després de rentar-se o banyar-se; cast. toalla. Tres tovaylloles ab los caps listats de blau, doc. a. 1372 (Alós Inv. 9).Tovallola russa: la que és de cotó amb lligat de ris, que, essent esponjós, absorbeix molta quantitat d'aigua i eixuga molt bé.—b) Peça de tela molt petita amb què el celebrant s'eixuga les mans després del lavabo de la missa.—c) Peça de llenç fi i adornat amb brodats, que es posa damunt el llit d'un malalt que ha de combregar per viàtic; se'n diu tovallola de combregar. També s'usava tovallola en combregar a l'església: Al combregar... portava's ella sa tovallola, Spill 4023.—d) Drap fi, llarguer, amb què es cobreix el faristol per cantar-hi l'epístola o l'evangeli; cast. atrilera. Una touallola per lo euangeli tota blanqua, sotil, ab llistes de seda lleonada, doc. a. 1485 (arx. de Montblanc).—e) Humeral || 2.—f) Drap que cobreix la cintura d'una imatge de Jesucrist crucificat; cast. pañetes.—g) Faixa amb què els homes se cenyien la cintura (Migjorn-Gran, ap. BDC, xx, 292).—h) ant. Drap per a cobrir pa o altres coses de menjar. Apparellat estiga ab lo pan a la nostra taula posador cubert ab tovayloles nèdees e entires, Ordin. Palat. 27.—i) ant. Tovalles; cast. mantel. Tovallola o estovalla: Mantile, mappa, mantellum, Torra Dicc.—j) ant. Drap que servia per a tapar-se la cara o per a cobrir-se el cap; cast. paño, pañuelo. Cuberta sa care d'una tovayola, Graal. Adés portan capiró en lo cap, adés tovallola, Metge Somni iv. Cupido... amb ales molt grans e una touallola davant los ulls, Curial, iii, 99. Venia vestit ab una touallola al cap blaua, Tirant, c. 444. Tovallola o vel del cap: Caliendrum, calantica, Torra Dicc.—l) Peça de tela amb què es tapaven els coixins d'un llit. Una tovallola de tapar los coxins, de color de cendra, doc. a. 1789 (Aguiló Dicc.).—m) ant. Drap blanc que els barbers posen pel coll i espatlles dels clients en haver-los d'afaitar o tallar els cabells. Una touallola... a manera de touallola de barber, doc. a. 1370 (Miret Templers 558).—n) ant. Davantal. III tovalloles de porters de tella de Costança..., Item I tovallola de sobrecoch brodada, Inv. Anfós V, 155.—o) Tovallola de boca: (ant.) tovalló, torcaboques. Item V tovalloles de bocha de drap de Vilafranca, Inv. Anfós V. 155.—p) Tovallola de calze: drap amb què s'eixuga el calze després de sumir. En lo dit altar una touallola de càlser, doc. a. 1482 (BSAL, xi, 290).
    Var. form.: ant. toallola (doc. a. 1376, ap. Miret Templers 559); dial. tavallola (taueylola, doc. a. 1417 ap. BSAL, x, 210; teuellola, doc. a. 1549 ap. BSAL, viii, 284).
    Fon.: tuβəʎɔ́ɫə, tuβəјɔ́ɫə (or.); toβaʎɔ́ɫa, toβaʎɔ́ɫɛ (occ.); tovaʎɔ́ɫa (Cast.); toβaʎɔ̞́ɫa (Val.); toβaʎɔ̞́ɫɔ̞ (Al.); tuvəјɔ̞́ɫə (Eiv.); tovəјɔ̞́ɫə, təvəјɔ̞́ɫə (Mall.); tuvəɔ̞́ɫə, tuvɔ̞́ɫə (Men.).
    Intens.:—a) Augm.: tovallolassa, tovallolarra.—b) Dim.: tovalloletxa, tovalloleua, tovalloliua, tovallolina, tovalloloia, tovallolí.—c) Pejor.: tovallolota, tovallolot.
    Etim.: derivat de tovalla amb el sufix diminutiu -ola.