DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRAFEC m.
|| 1. Acció de trafegar, de remoure coses i moure's repetidament les persones (Men.); cast. tráfago, trasiego. «Quin trafec, que heu armat!»
|| 2. ant. Engany, barateria, canvi fraudulent; cast. engaño. No'ls cal confiar en la vostra misericòrdia, car ja no la auran, pus en lur confiansa mesclen trafec ni falcia, Llull Cont. 96, 9. Nolieiarà son leny a algun home e puys metria-y trafech, que quant lo mariner hauria seruit son temps... ell faria amagar aquell o fugir e lo mariner perdria son temps, Consolat, c. 193. Ací són los hòmens fort occulats e ardits, qui decontinent conexerien aquest trafech, Eximenis II Reg., c. 55. No crech null temps... | me valgua res, pus ab traffech camjan | m'anats tots jorns mostrant-me fent voler, Masdovelles 15.
|| 3. Tracte comercial més o menys complicat; cast. tráfico. Ab lo dit En Salues et ab d'altres jueus és molt priuat et fa ab éls trefecs et barates, doc. a. 1315 (Miret Bech oques 43).
    Fon.: tɾəfέ̞k (Maó); tɾəfə́k (Ciutadella).
    Etim.: derivat postverbal de trafegar. En els textos antics, com que no existien els accents gràfics, sovint és incert si cal accentuar traféc o tràfec; sembla, però, segur que en els passatges antics que hem citats en el || 2, cal llegir traféc, sobretot en el text de Masdovelles, on el vers resulta ben accentuat llegint traféc i resultaria incorrectament accentuat llegint tràfec. Per altra banda, creiem que el postverbal primitiu i autènticament català de trafegar, era trafec (paraula aguda) i no tràfec. Per això en els passatges antics que citam en l'article tràfec és dubtós que no hagin de considerar-se inclosos en el present article trafec.

TRÀFEC m.
|| 1. Acció de trafegar, de mudar coses d'un lloc a un altre o altres; cast. tráfago, trasiego. a) Bóta de tràfec: bóta de quatre càrregues de cabuda, que tenien a les cases que fabricaven aiguardent (Conca de Barberà, Priorat).
|| 2. Acció d'anar persones o vehicles d'un lloc a un altre, principalment per transportar mercaderies; cast. tráfago, tráfico. Lo cap... fo posat alt en una antena de una barcha del trafech de Mallorques, doc. a. 1392 (Ardits, i, 25). Per alscunes barques e altres lenys de traffech, doc. a. 1392 (ibid. 32). Tenia entrevistes llargues... amb un patró que feya es tràfech a Alger, Maura Aygof. 206.
|| 3. Tracte comercial més o menys complicat; cast. tráfico, trato. Los dits habitadors mercaders e negociants en lo dit regne serien costrets... cessar de mercadeiar e fer sos trafechs, doc. a. 1407 (Botet Mon. iii, 372). Aquests hipòcrites desvergonyits que fan de s'amistat un trafech immoral, Roq. 53.
|| 4. Negoci o negocis que preocupen, que donen feina; la mateixa feina agitada, i el moviment que es fa per despatxar-la; cast. tráfico, trajín. No sia trafech en lo món qui't luny de la intenció de Déu, Canals Carta, c. 54. Barcelona, una ciutat de tant de trafech y comers, Vilanova Obres, xi, 175. A l'era lluen les messes daurades, comença el tràfec del batre, Villangómez Any 41.
|| 5. Embolic, negoci brut, fraudulent, immoral; cast. lío. Això és una casa de tràfecs, Oller Febre, i, 211.
|| 6. Persona inquieta, que vol intervenir en tot, que es fica en allò que no li pertoca, que no sap estar-se sense fer una cosa o una altra; cast. trafagón, embrollón.
    Fon.: tɾáfək (or., bal.); tɾáfek (occ., val.).
    Etim.: derivat postverbal de trafegar. (V. trafec).