DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinņnims  CIT  TERMCAT

TRĄGIC, TRĄGICA m. i f. i adj.: cast. trįgico.
|| 1. adj. Pertanyent o relatiu a la tragčdia; que implica una tragčdia o esdeveniment funest. Es deixa caure d'anques en terra amb un moviment de consternació trągica, Ruyra Parada 32. De l'ņliba, jo n'havia sentit contar histņries trągiques, Riber Miny. 72.
|| 2. m. i f. Autor o actor de tragčdies. Estil excellent dels doctors morals, rethņrichs, histņrichs, poetas, trągichs y cņmichs axķ com Virgili, Malla Pec. Remut (ap. Est. Univ. x, 100). æHon són los trągichs grechs e latins poetes que tanta dolor escriure puguen?, Corella Obres 115.
    Fon.: tɾįʒik (Barc., Mall.); tɾįʧik (Val.).
    Etim.: pres del llatķ tragĭcum, mat. sign.