DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

TRĀNGOL m.
|| 1. Moviment molt viu de les ones de la mar, que no sķn grosses, perō molt espesses i rabents (Empordā, Costa de Llevant, Costa de Ponent, Vendrell, Camp de Tarr., Tortosa, Eiv.); cast. trapisonda, marullo. I bromereig i trāngol darrera seu remoure, Atlāntida vi. Bé n'hauran presenciat de trānguls y males mars, Vilanova Obres, xi, 109.
|| 2. fig. Moviment agitat de persones, de coses, d'esdeveniments; agitaciķ confusa, conflicte, cosa difícil de resoldre (or., Tortosa, eiv.); cast. temporal, aluviķn, chaparrķn. La formigķ de la gent que es desbandava pels carrerons... Ficats en aquell trāngul, xichs y grans, tothom hi perdia l'esma, Pons Auca 105. Un patriota sempre embolicat en conspiracions..., passant a tothora per aquell trāngol del polític militant, Oller Pap. v. Los va entrar la mania de que hi havia terremoto...; per aixō van quedar-se apurant uns gotets de mistela... en la santa intenciķ... de pendre ānimos per a puguer resistir lo trāngul que'ls amenassava, Moreira Folkl. 409.
    Refr.
—ĢTrāngol de garbí, gregal fiģ (St. Carles de la Rāpita).
    Fon.: tɾáŋguɫ (or., Tortosa, eiv.).
    Etim.: incerta; potser relacionat amb trāmpol, modificat per analogia de mots com tango ‘ball americā’; Coromines (AIL Cuyo, iii, 210) proposa amb reserves fer venir trāngol del verb antic trangolar, ‘dragar’, Ģporque se traga las embarcacionesģ, cosa que sembla poc probable.