DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TREVOL m.:
V. trebol.

TRÈVOL m.
|| 1. Lleguminosa de diferents espècies del gènere Trifolium, caracteritzat per les seves fulles trifoliolades; cast. trébol. El trevol és de II maneres, Medic. Part. 30. Pux aies vy blanch e mescla lo such del treuol ab lo vy, Micer Johan 415. Trevol: Trifolium, Pou Thes. Puer. 37. Tan suaument que no doblega el trèvol, Canigó x. El trèvol ja verdeja a la ribera, Torres Poes. 36. Especialment: a) L'espècie Trifolium pratense, anual, de flors blanques i llegum subglobulós; cast. trébol de prado.—b) Trèvol blanc (mall.) o trèvol bord de prat (La Selva) o trèvol mascle (men.): l'espècie Trifolium repens, vivaç, de fulles llargament peciolades, flors blanques amb peduncles més llargs que les fulles, llegum linear amb llavors subreniformes; cast. trébol rastrero, trébol blanco.—c) Trèvol maduixer: l'espècie Trifolium fragiferum, perenne, de flors rosades amb capítols ovoides, peluts, involucrats, llegum ovoide i llavors reniformes (La Selva).—d) Trèvol estrellat: l'espècie Trifolium stellatum, anual, fulles amb folíols obcordato-cuneïformes, flors albo-rosades amb capítols globulosos, llegum bivalve i llavor ovoide i grossa; cast. trébol estrellado.—e) Trèvol estret o de fulles estretes: l'espècie Trifolium angustifolium, anual, de folíols linears o lanceolato-linears, flors rosades, llegum ovoide bivalve apiculat i llavor globulosa; cast. pie de liebre mayor.—f) Trèvol vellutat: l'espècie Trifolium tomentosum, anual, de flors rosades molt petites, llegum ovoide i llavor també ovoide i lluent.
|| 2. Lleguminosa de diverses espècies del gènere Melilotus. Especialment: a) Trèvol d'olor: l'espècie Melilotus arvensis, de fulles trifoliolades, flors grogues molt oloroses, llegum el·lipsoide mucronulat i llavors ovoides i llises; cast. corona de rey.—b) Trèvol d'olor (mall.), o trèvol femella (men.): l'espècie Melilotus indica, de flors grogues molt petites, llegum subglobulós i llavors ovoides; cast. trébol granero.—c) Trèvol de ramellet: l'espècie Melilotus sulcata, de flors grogues petites, llegum el·lipsoide obtús i llavors ovoides escotades tuberculoses (mall.).—d) Trèvol de Santa Maria: l'espècie Melilotus alba, de flors blanques que fan olor d'ametlles amargues, llegum ovoide obtús mucronulat i llavors rodones i llises; cast. trébol de Santa María.
|| 3. Nom de diverses lleguminoses del gènere Medicago. a) Trèvol d'estormia: l'espècie Medicago orbicularis, de troncs ajaguts, angulosos, ramificats des de la base, fulles trifoliolades, flors grogues, llegum lenticular gros i llavors subovades (mall.); cast. carretillas.—b) Trèvol de llapassa: l'espècie Medicago hispida lappacea, de tronc ajagut i molt ramificat, flors grogues, llegum gran discoidal o subcilíndric i llavors oblongues (mall.).
|| 4. Trèvol pelut: lleguminosa de l'espècie Dorycnium hirsutum, de fulles trifoliolades, flors blanques amb la carena blavenca, llegum ovoide i llavors globuloses (men.); cast. boja peluda, hierba del pastor.
|| 5. Trèvol daurat: planta de l'espècie Anemone hepatica, anomenada també herba del fetge (val.).
|| 6. Trèvol d'aigua o Trèvol lluent: planta gencianàcia de l'espècie Menyanthes trifoliata, de rizoma curt, fulles trifoliolades, flors albo-rosades en raïm, càpsula globulosa i llavors ovoides comprimides; cast. trébol de agua.
|| 7. Trèvol de jardí: planta oxalidàcia de l'espècie Oxalis martiana, de fulles trifoliolades, flors rosades en umbel·la, fruit capsular de cinc departaments que s'obre amb elasticitat llançant les llavors (Empordà, La Selva); cast. trébol de jardín.
|| 8. Trèvol pudent o Trèvol de rebenta (mall.): lleguminosa de l'espècie Psoralea bituminosa, que fa olor forta de betum, té el tronc dret, ramificat, negre, les fulles trifoliolades, flors blavenques o violàcies, llegum ovato-comprimit cobert de pèls blancs i negres, i llavor reniforme; cast. higueruela, hierba cabruna.
|| 9. Trèvol de mamella de vaca: planta lleguminosa de l'espècie Physanthyllis tetraphylla, de troncs ajaguts, fulles imparipinnades amb 3 o 5 folíols, flors blanques o groguenques, llegum oblong i llavors també oblongues, grosses, tuberculoses; cast. hierba capitana.
    Var. form.: ant. trevoll (Ab flors de lir de Sancta Maria e VIIII fulles de trevolls, Inv. Anfós V, 164); dial. trègol.
    Fon.: tɾέβuɫ (or.); tɾéβoɫ (occ., val.); tɾéβuɫ (men.); tɾə́voɫ (mall.); tɾə́ɣuɫ (Artà).
    Etim.: d'una forma de llatí vulgar *trĭfŏlu, variant del clàssic trifŏlĭum, mat. sign. ||1. La forma trevoll, documentada en el segle XV, tant pot esser una variant simplement ortogràfica de trèvol (suposant que anés accentuada damunt la e) com una forma procedent directament del llatí trifŏlĭum (en el qual cas caldria suposar l'accentuacíó trevóll, però seria estrany que no hagués resultat *trevull, com de fŏlĭum full).