DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TRAÇAR v. tr.: cast. trazar.
|| 1. Dibuixar, senyalar una línia; dibuixar les línies d'una figura, d'una construcció a realitzar, etc. Per preu de trassar e fer una casulla, doc. a. 1467 (Arx. Gral. R. Val.). Traçar: Linio, delinio, praescribo, describo: Traçar, Nebrija Dict. Trasar la obra: Deformare, describere speciem operis, delineare, Pou Thes. Puer. 6. Los qui no trassaran, sols hauran de pagar vuyt sous per cada examen, doc. a. 1674 (BSAL, xxi, 316). Esper que trassaràs dos o tres croquis, Aguiló Poes. 172. Però entremig una retxa, | ¿qui en el món la hi trassarà?, Costa Poes. 52. a) fig. Senyalar el camí, la línia de conducta, la manera d'obrar.
|| 2. Idear o formar un pla, manera o mitjà de fer o d'obtenir alguna cosa. Elles que tracen | com se faran, Spill 2224. Que sien fetes... unes noues ordinacions, y per fer y trassar aquelles que sien elegits tres doctors, doc. a. 1602 (BSAL, viii, 432).
|| 3. Cercar alguna cosa, sobretot animals de caça, seguint les petjades o indicis que ha deixat per allà on passava (Urgell, Segarra); cast. rastrear.
|| 4. Aconseguir una cosa i posar-la a la disposició d'algú que la cercava o la necessitava (mall.); cast. procurar. Va donar paraula a sa senyora des Contador que sens falta per aquell dia li trassaria una cuynera, Roq. 23.
    Fon.: tɾəsá (or., bal.); tɾasá (occ.); tɾasáɾ (val.).
    Var. form. (en l'accepció || 4): atraçar.
    Etim.: del llatí vg. *tractiare, mat. sign. ||1, derivat de tractum, supí de trahĕre, ‘tirar’.

2. TRAÇAR v. tr., grafia ant.:
V. treçar.