Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. traïment
veure  2. traïment
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TRAÏMENT m.
Traïció. Fent mal e ab traiment, Llull Rim. 296. Fort ne par gran trahiment | de bé retre vilania, Turmeda Diuis. 27. Si'ls recordaua del inhumà cruel trayment de Eneas, Corella Obres 21. Fer trehiment li sembla bona cosa, Anònim (Cançon. Univ. 304). És talment negre i sens nom mon traiment, Colom Nerto 23.
    Etim.:
derivat de trair.

2. TRAÏMENT m. ant.
Acció de treure; extracció. Com él aja tret de ermetat tres troços de terra... per los quals trahiments de ermetat ha despeses gran quantitat de diners, doc. a. 1384 (arx. parr. de Guardiolada). Com entre aquells se esdevé trahiment d'armes, doc. a. 1392 (BSAL, xxix, 266).
    Etim.:
derivat de traure.