DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRAÜT (ant. escrit trahut i trehut). m.
|| 1. ant. Tribut. Que nós fermàssem un trahut que nostre pare hauia donat sobre'l regne d'Aragó a Roma, Jaume I, Cròn. 537. Que'ns pugats avenir sobre el traut que nós devíam fer, doc. a. 1309 (Finke Acta Ar. 539). Lo trehut dels juheus de Gerona ab sa cullita, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 20). E yo que pendre solia grans trehuts, Turmeda Diuis. 10. E'm faràs de traut CC mília dobles, Tirant, c. 13. Car tots som de Venus, quants som, tributaris, | y allà hon nos troba, demana'l trahut, Proc. Olives 2166.
|| 2. Tràfec, moviment agitat i sorollós (Empordà, Lluçanès, Vallès, Segarra); cast. trajín. En mic de la buydor y silenci que, després de tant trahut van fer-se al entorn de la Pilar, Oller Pil. Pr. 255. Aprofitant un moment de trahut y confusió, s'esmunyí felinament cap a la porta, Víct. Cat., Cayres 219. Del safareig arribava el traüt dels qui cercaven el negat, Riba Perot 184.
|| 3. Soroll confús i llunyà, com el del vent o d'una gropada que s'acosta (Empordà); cast. fragor.
    Var. form. dial.: atraüt (La borinor anava vinguent més grossa; ja era com una atrahut lo que sentia, P. Vayreda, ap. Catalana, i, 439).
    Fon.: tɾəút, ətɾəút (or.).
    Etim.: del llatí tribūtum, mat. sign. ||1. Els significats || || 2 i 3 provenen de la remor que sovint provocaven els tributs en esser publicats o exigits al poble.