DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRACTABLE adj.: cast. tratable.
|| 1. Que es pot tractar o que s'ha de tractar. Home pot esser tractable ab la intellectuitat de les coses temporals, Llull Cont. 167, 13. Les coses tractables en lo present libre, Egidi Romà, i, 1a.
|| 2. Fàcil de tractar; assequible al tracte de la gent. Aldre no li fallia sinó que a les humanes mans comportàs esser tractable, Corella Obres 260. Sa gent me té per un homo poc tractable, Roq. 33.
    Fon.: tɾəktábbɫə (Barc.); tɾatáβɫe (Val.); tɾəttábbɫə (Palma).
    Etim.: pres del llatí tractabĭle, mat. sign.