DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATTRACTE m.: cast. trato.
|| 1. Acció de tractar algú, de tenir-hi contacte personal, de comunicar-s'hi, de conversar-hi. Els refua la gent, com a leprosos, | el tracte i l'agombol, Alcover Poem. Bíbl. 48. Les picardies que el tracte de la gent jornalera ensenye, Guinot Capolls 16.
|| 2. a) Comunicació il·lícita, comerç sexual, relacions amoroses. Un home... tenia tracte de adulteri ab la muller de un molt bon hom, Faules Isòp. 140.—b) Promès o promesa (Ullastrell, ap. Aguiló Dicc.). «Ara passa el teu tracte pel carrer».—c) Amistançada (Barc., ap. Aguiló Dicc.).
|| 3. Manera de procedir envers algú; manera de portar-se en les seves relacions amb els altres. Ab grillons y molt mal tracte, doc. a. 1561 (Segura HSC 195). Es senyors me donen bon menjar y bon tracte, Roq. 23.
|| 4. Acció de parlar amb algú per acordar quelcom, per arribar a un resultat, a una solució conjunta. Que'ns pogués dir son nom e tot lo tracte largament, Pere IV, Cròn. 126. Creyent llur tracte | ser ben cubert, | fon descubert, Spill 3872. Passant rahons entre elles hi grans tractes, Somni J. Joan 2531. Hagué tractes y parlaments entre consellers, Rúbr. Bruniquer, v, 83.
|| 5. Conveni, acord pres entre dues parts per a obrar conjuntament, per a una compra-venda, etc. Elles sos tractes entre tant clohen, Spill 554. De nit fet lo tracte y venda maluada, Passi cobles 7.
Loc.
—No fer tracte bo o No fer tracte dret: no fer res ben fet, obrar amb malícia, amb intenció perversa (mall.).
Refr.—a) «Tractes són tractes»: significa que els tractes s'han de complir encara que siguin perjudicials per a un dels qui els han fets.—b) «Els tractes són així com els fan»: vol dir que en fer un tracte o conveni, es poden establir les condicions que es vulguin, encara que semblin estranyes o poc avingudes.—c) «Tractes rompen lleis»: indica que si s'ha fet un tracte en determinades condicions, no s'ha de desfer perquè hi hagi disposicions legals que s'hi oposin.—d) «Fet el tracte, fet l'engany»: suposa que en fer-se un tracte, sempre hi ha alguna condició posada maliciosament per un dels contractants per tal d'enganyar l'altre.
Var. form. (castellanisme): tracto (Vilanova Obres, iv, 43; Maura Aygof. 26).
Fon.: tɾáktə, tɾáktu (or.); tɾákte (occ., val.); tɾáttə, tɾátto (mall.).
Etim.: derivat postverbal de tractar.