DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRAFEGAR v. tr. o intr.
|| 1. tr. Mudar una cosa d'un lloc a un altre, i especialment un líquid (vi, oli) d'un recipient a un altre; cast. trasegar, trasvasar. Trafegar o trascolar lo vi: Vinum elutriare vel transfundere, Lacavalleria Gazoph. Trafegar o trascolar vi: Vinum elutriare, transvasare; ex uno in alterum vas transfundere, Torra Dicc. Trafegar oli: Decapulare, deplere oleum, ibid. El significat de ‘trascolar vi’ és ben viu a extenses regions catalanes (Segarra, Penedès, Pla del Llobregat, etc.).
|| 2. Remenar, moure un líquid d'una part a l'altra perquè es barregi; cast. mecer (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 3. intr. Negociar, fer tractes comercials més o menys complicats; cast. traficar. Lo regater... null temps cerca ne cessa de trafegar o de baratar sinó a son profit, Eximenis Reg., c. 35. No hach perea | d'empenyorar | e trafegar, Spill 2952.
|| 4. intr. Ocupar-se activament en un treball; feinejar movent-se molt o intensament; cast. trafagar, trajinar. Un colp trafega ab les barques, | l'altre fa de moliner, Penya Poes. 205. Una atlota s'estava dins ca seua feynetjant y trafegant, Roq. 35. Llesta la troba, trafegant allí, Llorente Versos 16.
    Fon.: tɾəfəɣá (or., bal.); tɾafeɣá (occ.); tɾafeɣáɾ (val.). En les formes rizotòniques, la e del radical es pronuncia έ en català oriental, é en occidental i valencià, ə́ en mallorquí.
    Etim.: incerta. Des de Friedrich Diez, que proposà per al cast. trasegar les etimologies llatines trans aequare o trans *vicare (ambdues abandonades pels lingüistes posteriors), s'han proposat totes aquestes: *transicare (Parodi); *transficare (Leite de Vasconcelos); *transfaecare, ‘passar les feces o solatges dels líquids’ (M. L. Wagner); *transagere (Diccionario de Autoridades de la R. Academia Española); *transfigicare (García de Diego); *transfricare (Coromines). Sembla que de totes aquestes formes llatines hipotètiques, les que tenen més versemblança són *transfaecare i *transfricare.