DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRAGINAR v. tr.
|| 1. Portar d'un lloc a un altre alguna cosa, sia damunt el coll o l'esquena, sia damunt una bístia, sia amb algun vehicle; cast. trajinar, transportar. Lo bou dóna significat en sa forma que sia posseyt a arar, e l'ase a traginar, Llull Cont. 156, 7. Qui no fa llances o espases, | tragina o cava per ell, Alcover Poem. Bíbl. 45.
|| 2. (familiarment) Portar algú o alguna cosa en general; cast. llevar. Se sap que les traginaren a un bordell per abusar-ne, Aurora 255. El vostre padrí us va regalar un paraigua..., aleshores el vostre orgull era de traginar-lo majestuosament, com qui duu una atxa a la processó, Carner Bonh. 121.
|| 3. (familiarment) Portar amb si, tenir; cast. llevar. Y traginen una fam tal que fa commiseració, Girbal Oratjol 260. Ma, si en tragina, de morral, aquest noi!, Ruyra Parada 46.
    Fon.: tɾəʒiná (pir-or., or., bal.); tɾaʒiná (occ.); tɾaʤináɾ (Cast.); tɾaʧináɾ (Val.).
    Etim.: del llatí vg. *tragīnāre, ‘estirar’ (REW 8837), d'on procedeix també el fr. traîner.