DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRAGINER
|| 1. m. Home que tragina, que es dedica al transport de mercaderies, mobles, etc., d'un lloc a un altre, sia amb carro, sia a esquena de bístia; cast. trajinero, arriero (si va amb bístia), carretero (si va amb carro). Los traginers carreguen lurs bèsties de viandes e de mercaderies, Llull Cont. 122, 25. L'asna aquella... sens traginer ni altra guarda, Spill 13162. Traginer o mulater: Mulio, agazo, Pou Thes. Puer. 107. Traginer ab cavalcadura: iumentarius vector... Traginer ab carreta: Meritorius carrucarius..., Lacavalleria Gazoph. Traginer de garrot: el qui portava les mercaderies a esquena de bístia. Los traginers apellats vulgarment de garrot comensaren e principiaren la dita confraria, doc. a. 1496 (BSAL, viii, 235). Traginer de mar o de ribera: el que es dedicava especialment a portar a les cases dels comerciants la càrrega arribada per mar (Barc.). Traginer de carrera: el qui transportava mercaderies a grans distàncies i a pobles molt allunyats del punt de partida. (Sobre els traginers pallaresos dóna amples i interessants notícies Violant Tragí 75-82).
|| 2. adj. Rata traginera: varietat de rata grossa (mall., men.). V. rata, I, || 1 c. a) fig. Persona inquieta i que va i ve molt, sobretot per traginar coses (mall.). Madò Catalin'Ayna, una pagesa... que ara és una granereta de rebost o una rata traginera... que és sa providència de ses criades que van derrera casar, Maura Aygof. 117.
Traginer (escrit també dialectalment Traginé): llin. existent a Badalona, Barc., Alcanar, La Sènia, Vinaròs, Traiguera, Palma de Mall., etc.
    Loc.
—Arribar amb sos traginers de Coanegra: arribar massa tard (Mall.).
    Refr.—a) «No se sap de qui són els matxos, fins que el traginer és mort»: significa que sovint no se sap com estan els negocis d'una persona fins que aquesta desapareix, i aleshores surten els deutes i altres embolics.—b) «Uns comptes fa l'ase i uns altres el traginer»: vol dir que moltes vegades el qui fa projectes d'acció queda defraudat perquè hi ha una altra persona poderosa que els fa fracassar.
    Fon.: tɾəʒiné (pir-or., or., bal.); tɾaʤiné (occ.); tɾaʤinéɾ (Cast.); tɾaʧinéɾ (Val.).
    Etim.: derivat de tragí o de traginar.