DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRAGUEJAR v. tr. o intr.
Beure sovint; cast. beborrotear, traguear. «Tragueges massa; te farà mal el vi». Prop la llar se fa la castanyada tot traguejant lo vi blanch, Bosch Rec. 116. Es va aturar per traguejar un altre cop, Massó Croq. 160.
    Fon.: tɾəɣəʒá (or.); tɾaɣeʤá (occ.); tɾaɣéјʒá (Gandesa, Tortosa); tɾaɣeʤáɾ (Cast.); tɾaɣeʧáɾ (Val.).
    Etim.: pres del cast. traguear o derivat de trago.