Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tralla
veure  2. tralla
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TRALLA f.
|| 1. ant. Regna; corretja per a frenar o dirigir; cast. brida, rienda. Trop gran dolor hai | com sui desbosts de l'amorosa tralla, Jordi de Sant Jordi 11. Lo caualler rompent del tot la tralla... acosta's a la insigne Bellea, Scachs d'amor. Car l'exiringar no'l volen ab tralla, | mans sens pietat y esplèndidament, Proc. Olives 1105.
|| 2. Corretja o corda que, lligada al cap d'un bastó, forma amb aquest les xurriaques (or., occ., val.); cast. tralla. Hi ha cotxer de tramvia qui es diverteix pegant cops de tralla al devantal de ferro de la plataforma, Oller Fig. pais. 121.
|| 3. Corda amb què els traginers fermen la càrrega, sobretot els feixos de palla, que es porten a esquena de bístia (occ.); cast. soga.
|| 4. Corda de cànem o d'espart que s'empra en les barques de pesca per a diferents usos (Empordà) i principalment per a fondejar i llevar l'àncora o ferretó (Mall.).
|| 5. Cadena de rellotge (en l'argot dels malfactors). L'altra nit... li vam fer saltar el parlo amb la tralla, J. Givanel (BDC, vii, 15).
|| 6. Saber la tralla d'un lloc, d'una cosa: saber-ne les tresqueres, els secrets (Berga).
    Fon.:
tɾáʎə (or.); tɾáʎa, tɾáʎɛ (occ., val.); tɾáјə (mall.).
    Etim.:
del llatí tragŭla, ‘instrument per a arrossegar’.

2. TRALLA f.
Traiga (Berga).
    Etim.:
de traiga, modificat per analogia de tralla art. 1.