DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRAMA f.: cast. trama.
|| 1. Conjunt de fils que, encreuats i enllaçats amb els de l'ordim, forma una tela. La trama de stopa de cànem, Mostassaf 45. Ordix no lest | tix ab treball | trama li fall, Spill 140.
|| 2. Filats a propòsit per a formar la trama d'un teixit. Seda crua en aparells de pèls, y trames cruas, Tar. preus 64.
|| 3. Conjunt de fets o incidents que formen l'argument d'un esdeveniment, d'una obra literària, musical, etc. Al destriar la trama d'aquell idili, Pons Auca 225.
|| 4. Artifici astut i complicat per a obtenir una cosa, per a enganyar algú, etc.
    Fon.: tɾámə (or., bal.); tɾáma, tɾámɛ (occ., val.).
    Etim.: del llatí trama, mat. sign. ||1.