DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TRAMAR v. tr.: cast. tramar.
|| 1. Disposar els fils formant trama per a fer el teixit. Trama poch ma lançadora, Spill 28. Que moltes hi ha que tramen hi tixen, Proc. Olives 1137.
|| 2. Formar un esdeveniment amb alguns fets o incidents. Que'l vostre procés tramat és d'engans, Passi cobles 74.
|| 3. Procurar una cosa per mitjans ocults o fraudulosos; maquinar. Los bisbes ordien tramant-li la mort, Passi cobles 42. Tramar la pèrdua de algú: Alicui perniciem moliri vel meditari vel machinari vel struere, Lacavalleria Gazoph. La Beatriu riallera per lo que tramava ab son home, Pons Auca 150.
    Fon.: tɾəmá (or., bal.); tɾamá (occ., alg.); tɾamáɾ (val.).
    Etim.: derivat de trama.

2. TRAMAR v. tr.
Lligar uns amb altres els trams que formen un rai (occ.).
    Etim.: derivat de tram.

3. TRAMAR
Llin. existent a St. Felíu de Guíxols.